Reforma legislativa per fomentar judicis ràpids

El ministeri de Justícia té a punt una llei òmnibus amb la qual pretén fer front als problemes més immediats que acuiten el sistema judicial, acabar amb la lentitud i el col·lapse, i permetre la progressió professional de les persones que hi treballen.

El text està a punt. Segons fonts properes al Govern, ha estat consensuat amb el Consell Superior de la Justícia (CSJ) i s’ha de presentar també als batlles i magistrats. En realitat es tracta d’aplicar el tan manit terme de pla de xoc amb el qual el ministeri vol solucionar alguns dels problemes crònics. A grans trets, passa per una millora de les remuneracions dels secretaris judicials, fomentar la carrera judicial per tal de millorar professionalment i, un dels punts més destacats, promocionar les ordenances penals.

S’hi va referir el novembre passat el president del CSJ, Enric Casadevall, durant l’obertura de l’any judicial, quan Casadevall va anunciar un pla de xoc consensuat amb el Govern dotat amb més de 700.000 euros per incrementar les places de treballadors de la justícia. I aquest pla de xoc es traduirà en la llei òmnibus que el Govern trametrà al Consell General per a la seva aprovació.

Un dels apartats que tindrà més impacte fa referència a l’ordenança penal. Consistirà a ampliar els supòsits que permetin un judici ràpid, pujar el llistó de delictes que permetin aquesta fórmula que estalvia temps i costos al sistema judicial i que bàsicament consisteix en el fet que l’acusat reconeix la seva culpabilitat i el batlle dicta una sentència quasi al moment. La proposta és ampliar els supòsits per aplicar l’ordenança penal cap a altres delictes més importants.

La fórmula de llei òmnibus s’explica perquè afecta diversos textos legals. A banda de la Llei qualificada de la justícia, també s’ha d’aprovar un crèdit extraordinari de 800.000 euros per fer factibles els canvis que es volen impulsar. Unes modificacions que afectaran també directament el Consell Superior de la Justícia, màxim òrgan d’aquest poder independent.

Qui en sortiran especialment beneficiats són els secretaris judicials, ja que veuran augmentada la remuneració de manera important gràcies a un complement. Es tracta d’un càrrec transcendental sobre el qual recau gran feina sense la qual els batlles no podrien treballar, però poc remunerada, com ho demostra el fet que els darrers edictes han quedat deserts. Aquesta circumstància va obligar el CSJ a nomenar de manera temporal secretaris judicials sense superar l’edicte.

Dins d’aquest escenari de necessitat, Casadevall va fer una proposta que no va tenir gaires adeptes per part dels batlles ni del ministeri. Concretament va suggerir incorporar assessors externs a la Batllia per ajudar a desencallar la instrucció de dossiers, com un reforç dels secretaris judicials. Malgrat que incorporar aquesta figura necessita una modificació legal, va insistir que té avantatges com ara que disposar d’aquests professionals seria més ràpid i es tractaria de personal eventual amb un lligam laboral que s’acabaria quan ja no fossin necessaris els seus serveis, mentre que en el cas dels secretaris judicials la temporalitat és més complicada. “Si entren dins de la carrera els has de guardar”, va afirmar.

Els batlles es van desmarcar en perquè considerar que continuarien sent els responsables amb la firma d’un dossier que no hauran treballat ells i, per tant, que no defugiran de les seves responsabilitats i abans de donar el vistiplau en revisaran el contingut, amb la qual cosa la feina que es podran estalviar serà menor.

El setembre del 2020 tots els aspirants que van aconseguir una de les cinc places –dues de reforç– per a batlle eren secretaris judicials, fet que va permetre escurçar a la meitat el temps de formació a sis mesos per ser totalment operatius.

Hi va haver certa polèmica perquè fonts judicials van indicar, però, que només tres havien aprovat l’examen, mentre que dos hi van accedir per “mèrits”, que els han fet pujar la nota fins a l’aprovat per aconseguir optar a les places en concurs. Fa temps que se’n parla, del pla de xoc, i finalment el ministeri de Justícia ha decidit tirar-lo endavant.

UNA FISCALIA CAP AL "COL·LAPSE"

La Fiscalia “està immersa en una evolució cap al col·lapse o bloqueig”. Són les paraules que el fiscal general, Alfons Alberca, va dirigir a les autoritats judicials i legislatives presents a l’acte d’obertura de l’any judicial celebrat a la sala magna de la seu de la Justícia el novembre passat, després de recordar que el ministeri públic compta amb només quatre fiscals adjunts, “quan des del 2018 se’ns diu que el mínim ha de ser de vuit”. Els advocats reconeixen que l’equip de fiscalia és massa reduït per la feina.

Els càrrecs

1 La importància dels secretaris judicials

Tenen la responsabilitat de la guarda i dipòsit de tota la documentació, del seu arxiu i de la conservació dels béns i objectes inclosos o afectats en els expedients judicials.

2 Renovació dels membres de

la fiscalia

El fiscal general i els adjunts són nomenats pel Consell Superior de la Justícia, per un mandat renovable de sis anys.

3 Els càrrecs de la carrera judicial

S’estableix per a la carrera judicial el següent ordre: batlle, president del Tribunal de batlles, magistrat, president de

Corts i del Superior.