justícia
Vuit mil euros per danys al pis de lloguer
El Superior condemna l’arrendatari a pagar a l’amo de l’habitatge diversos desperfectes
Danys al parquet, pintura deficient, mobiliari malmès, calaixos de la nevera i tapa del vàter trencats... són alguns dels desperfectes que el propietari d’un habitatge va denunciar després de recuperar l’immoble acusant l’arrendatari de ser-ne el causat. La qüestió va acabar a la Batllia i ara s’ha pronunciat la sala civil del Superior condemnant el llogater a abonar 7.500 euros per compensar els desperfectes ocasionats i la manca de cura que va tenir d’un habitatge que va ocupar durant pràcticament 5 anys. També s’haurà de fer càrrec dels honoraris del saig que va intervenir per donar fe de l’estat de conservació del pis (385 euros). És una quantitat molt més elevada de la que va acceptar la Batllia en primera instància en una sentència que va recórrer el propietari afectat.
L’arrendatari només acceptava un deute de 554 euros per les despeses de manteniment i 244 més per despeses comunitàries. I la Batllia el va condemnar a pagar exactament aquestes quantitats. Ara, la segona instància ha girat com un mitjó la resolució, atenent el recurs del propietari i rebatent els arguments de la part contrària que al·legava que el recurrent no havia acreditat l’estat del pis al moment del retorn de la seva possessió i que alguns dels desperfectes detallats es devien al “procés normal d’obsolescència dels aparells i de l’habitatge”. Arguments que va acceptar la primera instància.
La batillia
La qüestió és que el retorn de l’habitatge es va efectuar el 9 de març del 2020 sense inspecció ocular de part del propietari i que el saig no va acudir a l’immoble, a requeriment de l’amo d’aquest, fins al 4 de maig del mateix any i, per tant, “existeix el dubte en relació amb si els desperfectes reclamats poden ser imputats a l’arrendatari”. Tanmateix, la sentència de primera instància afegia que “també cal reconèixer un procés normal d’obsolescència dels aparells electrodomèstics, mobiliari, parament i instal·lacions que no pot ser assimilat a un mal ús realitzat per l’arrendatari”. Per això, se’l condemnava a satisfer l’import per ell reconegut de 554,05 euros.
Quant a la reclamació en concepte de despeses de calefacció d’aigua freda i calenta, que ascendia a 1.017 euros, la resolució assenyalava que comprenia el període entre l’octubre del 2019 i el setembre del 2020, quan el pis ja estava en mans del propietari el 9 de març del 2020 “i tenint en compte també l’acompte efectuat pel mateix per aquests conceptes, el condemna a satisfer l’import per ell reconegut de 244 euros”.
El superior
Les dues parts enfrontades van signar el contracte de lloguer el 2 de juliol del 2015 pel pis, una plaça de garatge i un traster. El llogater el va ocupar fins al març del 2020. Per al Tribunal Superior és molt rellevant aquesta segona data perquè explicaria la diferència de dos mesos entre que el pis va quedar buit i va acudir el saig i el perquè tot fa pensar que no hi va haver una tercera persona vivint a l’habitatge, que podria ser l’eventual responsable dels danys: el confinament. La segona instància recorda, a més, que el llogater estava obligat a complir disposicions del contracte signat com ara que havia de retornar la finca tal com l’havia rebut, incloses instal·lacions i pintura. La sentència indica que el llogater no va informar en cap cas de danys previs i que tampoc ha aportat cap prova que les factures sobre els desperfectes aportades pel propietari estiguessin sobredimensionades. En relació amb les despeses de calefacció, sí que avala el recollit a la sentència de primera instància.
CLAUS
1 La batllia avala el pagament de 800 euros
La sentència de la primera instància va acceptar els arguments del llogater respecte que no estava acreditat que ell fos el responsable dels danys i el va condemnar a pagar 800 euros.
2 El propietari recorre la resolució
El propietari de l’immoble va recórrer la sentència insistint en una reclamació de 7.500 euros pels danys.
3 El superior corregeix la sentència
La sala administrativa del Superior revoca la sentència de la Batllia acceptant la reclamació del propietari.