Govern estima que l'impacte de les sancions a russos a Andorra "serà menor"

El Projecte de llei per aplicar sancions internacionals consta de vuit articles i una disposició final i permetrà a Andorra aplicar sancions i restriccions contra Rússia i Bielorússia adoptades per part de la Unió Europea i Nacions Unides. El cap de Govern, Xavier Espot, ho va anunciar ahir al migdia en roda de premsa al seu despatx i el ministre Jover ho ha confirmat durant la roda de premsa posterior al consell de ministres. Així, l'articulat entrarà a tràmit parlamentari per extrema urgència i necessitat per seguidament, debatre demà al Consell General.

En aquest sentit, el titular de la cartera ha afirmat que en els llistats actuals dinàmics de la Unió Europea hi ha unes 700 persones físiques identificades i una seixantena d'entitats a sancionar, però de moment a Andorra "no sabem si ens trobem en presència d'alguna d'aquestes, tot i que el grau d'exposició del nostre sector financer de dipòsits provinents de Rússia és menor". Un cop aprovada la llei s'haurà de feraquesta anàlisiper analitzar i comunicar-se amb les entitats bancàries i financeres en cas de l'existència d'algun actiu on s'hagi de realitzar aquests bloquejos, tot i que Jover ha assegurat que "de moment no tenim sospita de cap al país".

L'ordenament jurídic no tenia aquesta previsió, però el Govern l'ha aprovat amb l'objectiud'aplicar diverses sancions proposades per la Unió Europea "amb l'objectiu de tenir un impacte econòmic amb Rússia per intentar que el cost econòmic aturi el conflicte bèl·lic", ha explicat Jover. Tot i això, el titular ha apuntat que la llei s'ha creat amb elpropòsitde quèserveixi de "paraigües" en altres situacions o llistats a restriccions en contextos diferents per organismes internacionals.

Per altra banda, el ministre ha assenyalat que "és massa aviat" per tenir posicionament dels diferents grups parlamentaris, però davant dels pronunciaments polítics al voltant de la crisi ha apuntat que "entendria que hi hauria una molt àmplia majoria a favorquecom a membres de la comunitat internacionalfóssimpartícipsd'incrementar lleugerament l'impacte econòmic que tindrà la Federació Russa". Al respecte, el president socialdemòcrata, Pere López, va anunciar que "en principi el nostre grup parlamentari ho veurà favorablement".

Si la llei s'aprova en sessió extraordinària del Consell Generalseràla primera vegada a la història que el Principat sanciona un Estat estranger. En aquest sentit, Jover ha indicat que la voluntat de promoure aquesta llei i el moment escollit ha estat per la necessitat concreta d'Andorra de voler influir en la fi de l'agressió bèl·lica a Ucraïna. Les mesures restrictives poden restringir directament o indirectament el tràfic de béns, serveis, pagaments i capitals, i bloquejar actius financers i els intercanvis científics, tecnològics, esportius i culturals. Seran aplicables tant a persones físiques com a persones jurídiques així com a estats que operen en territori

andorrà. "La llei es deixasuficientmentàmplia per poder aplicar aquestes diferents tipologies de restriccions, si són d'aplicació, a l'ordenament jurídic andorrà", ha explicat Jover.

Acollida derefugiats

Elministre Jover ha apuntat que Andorra té mesures d'acollida temporal pels refugiats i que en aquesta línia el cap de Govern ha demanat que escreïuna comissió interministerial per avaluar quina capacitatdonael marc legal del país per acollir refugiats ucraïnesos i alhora ha demanat diligència en aquesta comissió per poder "tenir les conclusionscom més aviat millor" i veure "si ens podem proposar per acollir les persones que fugen del conflicte d'Ucraïna".

Espot va recordar que no podran beneficiar-se de la solució “temporal i transitòria” que va aprovar-se arran de la crisi a Síria, però va puntualitzar que el Govern estudiarà amb detall la qüestió en els propers mesos.

Andorra s'adhereix a les sancions a Rússia

Tal com va explicar el cap de Govern ahir, en els darrers dies Andorra ha mostrat el seu suport a les mesures sancionadores davant els organismes internacionals com a mecanisme per “asfixiar l’esforç de guerra i posar-ne fi al més aviat millor”.

En aquest sentit, Espotafirmava que l’Executiu ha analitzat jurídicament com implementar aquestes sancions i, per tant, construirà aquest suport legal específic per donar empara a les mesures sancionadores ja que fins ara, l’ordenament jurídic andorrà no ho contemplava. “Ara només es pot congelar un actiu si hi ha ordre judicial o sospites de blanqueig o del terrorisme”, va explicar el cap de Govern.

Pel que fa a l’ajuda humanitària, Espot va referir-se a la col·laboració que el Govern brindarà, a través d’organismes internacionals i amb contribucions voluntàries, per donar suport al poble ucraïnès. De la mateixa manera, es col·laborarà amb les ONG del país que emprenguin accions humanitàries per ajudar els damnificats.

Espot també va fer una crida a participar en la concentració per la pau a Ucraïna, adreçada tant a la població civil com a les institucions avui a tres quarts d’una del migdia davant de l’edifici del Govern.

D’altra banda, cal remarcar que diplomàtics d’arreu del món, entre els quals hi havia la ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, van abandonar ahir la sala del consell de Drets Humans de les Nacions Unides quan va intervenir el ministre d’Exteriors del Kremlin, Serguei Lavrov, en rebuig de l’atac rus.

ELS ADVOCATS EUROPEUS DEMANEN A LA CORT PENAL INTERNACIONAL QUE JUTGI PUTIN

El Consell d’Advocats i Col·legis d’Advocats d’Europa (CCBE), que engloba els col·legis de 45 països i representa més d’un milió d’advocats europeus, va fer públic ahir en un comunicat que s’uneix a les institucions europees i a la comunitat internacional per demanar a Rússia cessar immediatament “la seva invasió il·legal d’Ucraïna”. El CCBE demana al fiscal de la Cort Penal Internacional que obri una investigació immediata sobre aquest assumpte i es jutgi el president rus Vladímir Putin i els seus còmplices. “El poble ucraïnès es mereix protecció de l'ordenament jurídic internacional. El CCBE concedeix una importància especial respecte dels valors universals de la dignitat humana, llibertat, igualtat i solidaritat i, per tant, insisteix que Europa continua sent un espai de pau, llibertat, seguretat i justícia”, afirma el consell en un comunicat. El col·legi també ha expressat la seva solidaritat amb els seus homòlegs ucraïnesos i afirma ser conscient de la posició dels seus col·legues russos “que no se senten capaços de posicionar-se contra aquesta guerra il·legal”.