Els bombers volen prioritzar l'especialització dels seus agents

L’esforç del cos de bombers per millorar dia a dia el servei que presta a la societat ha estat constant al llarg dels anys. L’actual cap, Jordi Farré, manté aquest objectiu i aposta per fer-ho a través de potenciar l’especialització dels professionals que integren el cos. L’objectiu, explica, és “consolidar l’àmbit de les unitats i especialitats i que es pugui arribar a funcionar de forma autònoma, sense condicionar l’operativa amb la gestió”. Ara bé, Farré manté com a prioritat que “la voluntat de voler créixer no ens faci abaixar la qualitat assistencial ni de resposta en cas d’emergència”.

Al llarg dels seus 32 anys al cos, Farré l’ha vist evolucionar, no només a nivell tecnològic, sinó també pel que fa a les persones que l’integren. Recorda que “abans el perfil del bomber era o bé algú que sortia de l’escola i obria una carrera dins del cos, o bé professionals del món dels oficis, com ara fusters o electricistes”. En canvi, cada cop més, s’incorporen titulats universitaris de qualsevol àmbit –com ara psicòlegs, enginyers o arquitectes–, cosa que permet desenvolupar perfils més professionalitzats i, de fet, Farré assenyala que ara mateix “un 75 per cent dels bombers són especialistes”. A més, al principi “la formació era el dia a dia”, mentre que “ara hi ha un programa formatiu, vuit unitats i més de 20 seccions”.

Malgrat que actualment el nombre de bombers al cos permet cobrir les emergències, el cap del departament apunta que per continuar potenciant les especialitats –com ara la d’infermers, prevencionistes o rescatadors, entre d’altres– i que cada vegada aquests perfils puguin dedicar més temps a la seva especialitat, és necessari cobrir el buit que deixen en l’àmbit generalista. Malgrat això, Farré admet que “a curt termini no preveiem ampliar el cos”. Ara bé, destaca que en els pròxims anys “comença una etapa de relleu generacional de bombers”, en què un gran nombre de professionals que van entrar al cos fa uns 35 anys es jubilarà i això comportarà que “el perfil de bomber canviarà radicalment”.

TRANSPORT SANITARI

Un reflex d’aquesta voluntat d’ampliar i potenciar les especialitats dels efectius és la incorporació, des de fa un any, de bombers infermers. Es tracta d’una demanda que el cos estava fent des de feia anys, ja que el transport sanitari representa el 75 per cent del seu volum de feina. “Ara mateix tenim sis bombers infermers i infermeres”, explica Farré, mentre celebra que “qualitativament, prestem un servei molt més eficient”.

En concret, el fet de comptar amb aquests especialistes permet tenir disponible, cada dia, una ambulància equipada amb un bomber infermer. Aquest professional pot administrar una sèrie de fàrmacs i fer pràctiques que un bomber socorrista no podria executar. A més, els bombers infermers també estan formats en l’àmbit del rescat de muntanya, fet que els permet integrar l’equip que fins ara només comptava amb dos socorristes.

ELS RESCATS DE MUNTANYA AUGMENTEN DAVANT L'INCREMENT DE SORTIDES AL MEDI

L’equip de rescats de muntanya va fer 160 operacions durant el 2021, 14 més que el 2020, quan en va fer 146. “Per primera vegada, el creixement ha sigut important”, admet Farré, apuntant que “fins ara ens manteníem en el mateix nombre”. Ara bé, la pandèmia va comportar un augment de les sortides a la muntanya. Per aquest motiu, el cap de bombers esgrimeix que “hi ha hagut un creixement, però ha sigut poc rellevant si ens fixem en la proporció de persones que van anar a la muntanya en comparació a altres anys”. Pel que fa a la possibilitat de cobrar el servei en cas de negligència, Farré reitera que “com a cos de bombers, el que menys ens preocupa és cobrar o no. Nosaltres el que volem és pedagogia” i que la gent es prepari i s’informi abans de fer una sortida a la muntanya. Ara bé, la llei de pressupost actual recull la possibilitat de poder depurar el cost d’un rescat “quan sigui claríssimament demostrable que ha sigut una negligència per part de l’usuari”. Malgrat això, el responsable del cos no creu que sigui una manera de conscienciar la gent, ja que en altres països on s’ha imputat el cost dels rescats “no han baixat els rescats ni s’ha salvat més vides. La gent l’últim que pensa és que sortirà a la muntanya i li passarà alguna cosa”.