L'executiu busca solucions legals per acollir els refugiats ucraïnesos

L’arribada de refugiats ucraïnesos a territori andorrà està obligant el Govern a buscar el marc legal necessari per acollir-los. Ahir al matí la ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, va asse­nyalar en roda de premsa que l’executiu “està estudiant totes les vies per donar una resposta al més aviat possible”. A la tarda, el ministre portaveu, Eric Jover, va confirmar en declaracions al Diari que “ja fa uns dies que s’està treballant per buscar el marc legal necessari i saber si el que tenim ja és suficient”. A més, el ministre va destacar que “imminentment rebrem un primer informe tècnic” per saber si cal una legislació específica.

Tot i que no va voler donar terminis de quan hi hauria una decisió ferma, Jover va recordar que totes les persones que hagin arribat a Andorra els últims dies, o que ho facin en un futur, disposen de 90 dies per residir en qualitat de turistes. Aquests tres mesos donarien marge al Govern per analitzar la situació i prendre una decisió.

PENDENTS DES DEL 2018

La principal opció sobre la taula és saber si la llei elaborada el 2018 per acollir refugiats del conflicte de Síria també serveix per als refugiats ucraïnesos. Ara bé, en l’exposició de motius de la Llei 4/2018 s’assegura que “té l’objectiu específic d’oferir una solució transitòria i restringida a la crisi humanitària” que afectava aleshores Europa. A més, en la disposició final segona ja s’encomana al Govern que “després d’haver fet una anàlisi acurada de la normativa nacional i internacional en aquesta matèria, aprovi un projecte de llei sobre el dret d’asil o qualsevol altre règim anàleg”.

Davant el fet que cinc anys més tard aquest projecte no hagi estat plantejat, el ministre portaveu va afirmar que “no han estat els anys més fàcils, tenint en compte que el 2018 era final de legislatura i després la covid va marcar l’inici del següent mandat i ens va obligar a donar resposta a la situació generada per la pandèmia”.

En el cas de la Llei per a la crisi siriana, s’atorgava un permís de sojorn o sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria de dos anys. En casos excepcionals, es permetia una pròrroga de sis mesos. També es permetia, en concloure el termini inicial, ser traslladat a un altre país d’acollida o tramitar el permís d’immigració ordinari, per tal de romandre al Principat.