informe del raonador del 2020
Vila insta a mantenir el lloguer congelat fins que els preus no baixin
Defensa que cal augmentar l’oferta d’arrendaments d’entre 400 i 700 euros
El Raonador del Ciutadà, Marc Vila, va esgrimir ahir la necessitat d’augmentar l’oferta de pisos de lloguer a un preu d’entre 400 i 700 euros abans d’eliminar la congelació dels contractes d’arrendament. “El preu dels pisos no pot passar de 330 a 660 euros, perquè trobarem un problema social i moral”, va sentenciar. Així, va demanar l’actuació immediata de Govern i va posar sobre la taula la necessitat d’una col·laboració publicoprivada.
En aquest sentit, el Raonador va defensar que la congelació dels lloguers ha “fet una distorsió bona del mercat”, i que ha “sigut la més clara i eficaç manera d’evitar milers de patiments”. La mesura, va explicar, afecta principalment els pisos antics que són, de fet, els que lloguen les persones amb menys capacitat adquisitiva que, alhora, coincideixen amb les que més acudeixen a la institució.
Vila va compartir la necessitat de mantenir les ajudes davant els resultats de l’informe del Raonador del Ciutadà del 2020, que constaten, un any més, que l’habitatge continua sent el principal problema que ocupa les queixes que rep la institució. En concret, el 2020 va atendre 126 consultes relatives a aquest àmbit, mentre que el 2021 el nombre va baixar a 70, fet que va atribuir als ajuts al lloguer que es van activar. Ara bé, Vila va mantenir que “no hem d’estar contents” perquè des de principi d’any ja ha rebut seixanta consultes, un augment “fort”, a parer seu.
Les dades recollides pel Raonador del Ciutadà al llarg del 2020 mostren que el gruix més gran d’immobles afectats són pisos ubicats a les parròquies d’Andorra la Vella, Escaldes-Engordany i Encamp, que van ser construïts fa entre 25 i 50 anys i que presenten rendes que van dels 320 als 1.100 euros mensuals.
Pel que fa al perfil que acudeix a la institució, va detallar que majoritàriament són “mares amb fills a càrrec que compten amb poca col·laboració per part del pare i que, moltes vegades, ja estan ateses per serveis socials, però tot i això no acaben d’arribar”.
Les altres grans problemàtiques fan referència a la CASS –principalment pel desacord amb els resultats dels controls mèdics–, la dificultat d’accedir a les prestacions socials i la manca de proporcionalitat en els percentatges embargats pel saig, així com el tracte rebut.