La neutralitat és sancionar
Experts en anàlisi política coincideixen a veure la decisió del Govern de sancionar Rússia com la més assenyada per mantenir les bones relacions amb els estats veïns i amb Europa.
La sessió del Consell General que va aprovar les sancions a Rússia.
Sancionar vol dir ser neutral. És el resum de les opinions que han donat tres experts sobre la política andorrana arran de les mesures que el Govern va prendre sobre Rússia i que han comportat el trencament de les relacions bilaterals amb el país dirigit per Vladímir Putin, segons va anunciar l’ambaixada russa a Madrid en un comunicat. “És cert que aquest fet és nou però també és nova la situació internacional”, assegura Ladislau Baró, expresident del grup parlamentari de Demòcrates. “No posicionar-se hauria cridat més l’atenció que haver-se abstingut”, assenyala Yvan Lara, politòleg i investigador a Andorra Recerca i Innovació, mentre que Albert Gomà, també politòleg, apunta que “les conseqüències de no sancionar haurien estat apocalíptiques, perdríem tota la credibilitat internacional i perdríem la força negociadora”. De fet, els tres experts destaquen la importància de mantenir les relacions cordials no tan sols amb els estats veïns, sinó també amb la resta de la Unió Europea. “Els aliats són aquests o no ho és cap”, sentencia Baró, que afegeix que “aquesta vinculació amb els països veïns és tan necessària que fa que sigui imprescindible aquest nou escenari”. De fet, Lara va recordar que el preu de “no enemistar-te amb Rússia” hauria estat fer-ho amb els veïns. En aquest sentit, els tres coincideixen en la importància que no hagi estat el Principat qui hagi obert el camí, sinó que hagi seguit els passos dels aliats naturals. “El Govern ha esperat fins al final; hauria estat molt diferent si Suïssa, San Marino o Xipre no haguessin aplicat sancions”, assegura Gomà. “La repercussió que tindran les sancions dependrà del lloc al qual anem, si fóssim els primers tindríem tota l’atenció”, explica Lara. “Cal ser conscients de la petita dimensió i del petit pes polític a escala internacional que tenim; cal un pronunciament clar però, al mateix temps, discret”, apunta l’expresident del grup parlamentari de Demòcrates. Tot i el nou escenari internacional, cap dels tres considera que la decisió presa pugui desgastar l’executiu. “Dubto que aquest conflicte passi a ser central a la política andorrana. Hi ha un consens tan gran a països europeus que crec que a nosaltres no ens agafa”, afirma Lara. “No és un tema per fer política interna, per molt que alguna persona ho faci; el que cal és unitat davant aquesta situació”, conclou Gomà.
L'ECONOMIA, EL NOU CAMP DE BATALLA A EUROPA
El paquet de sancions aplicades per la comunitat internacional busca asfixiar l’economia russa, així com els grans oligarques del país. “Tal com els Estats Units i la Unió Europea estan lluitant en aquest conflicte, no estem parlant d’una guerra militar sinó econòmica”, assegura l’economista soci de Crowe Vladímir Fernández. “Les sancions aplicades fan incrementar el preu de l’energia i això afecta tots els productes”, afegeix. El gran perill que apunta l’economista és el resultat de barrejar la pujada de la inflació sumada a un estancament del creixement econòmic, el que es denomina estagflació. Això deixaria les economies europees, també l’andorrana, en un període d’estancament del creixement econòmic o les portaria cap a una recessió. “Sortint de la pandèmia estàvem creixent molt i ara aquesta inflació pot aturar el creixement; si la guerra s’allarga els actuals productors de petroli i gas seran els principals guanyadors, mentre que els perdedors seran tots aquells que no siguin energèticament autosuficients”, apunta Fernández. Precisament per aquest motiu, l’economista insta el país a “avançar en un camí per ser més independent en la generació d’energia”.