El pla de pensions complementari serà obligatori

La reforma per garantir el futur de les pensions que planteja la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) preveu, entre d’altres, apujar l’edat de jubilació fins als 67 anys de manera gradual (tres mesos per any durant vuit anys), incrementar la cotització del 12% al 16% (un punt per any) i fer plans complementaris obligatoris amb un sistema de capitalització i la creació d’un pla de pensions públic que gestioni el fons de reserva de jubilació (FRJ). En concret, aquests plans rebran inicialment un 1% d’aportació per part de l’empresa, un 1% de l’assalariat i un 0,5% del Govern. Al cap de cinc anys, les aportacions passaran a ser del 2% per a l’empresa i per al treballador i d’un 1% per a l’executiu.

L’informe, que va ser entregat ahir als consellers generals en el marc de la comissió especial per al futur de les pensions, inclou fins a 14 mesures amb l’objectiu de fer sostenible el sistema. La proposta preveu que el punt de tall es fixi als 45 anys, de manera que un cop aprovada la reforma als més joves ja se’ls calcularia la pensió completament amb el model nou i seria obligatori per a ells que tinguin un pla d’empresa complementari, mentre que per als més grans els canvis serien progressius i, en el cas del pla privat, opcional.

Fi del model per punts

De fet, per als afiliats menors de 45 anys, el model deixarà de ser per punts i es calcularan en euros, mentre que per als majors es mantindrà el sistema actual. En aquest darrer cas, es calcula que amb els canvis proposats el factor de conversió passaria del 9,6 actual a 17 en 25 anys. Dit d’una altra manera, amb el sistema actual, una persona quan es jubila ha adquirit tot el que ha cotitzat quan compleix els 74,6 anys (65 + 9,6), però l’esperança de vida és ara superior als 82 anys. Amb les modificacions, un jubilat haurà generat pensió fins als 82 (65 + 17).

La proposta de la CASS preveu establir bases mínimes, a partir del salari mínim calculat per la parapública, i màximes de cotització. Dit d’una altra manera, s’establirà una pensió mínima i una màxima, amb la premissa, en aquest darrer cas, que els afectats cotitzarien en funció del que acabarien cobrant.

La proposta de la CASS també fa diferències a l’hora de les prejubilacions. Amb les persones majors de 45 anys, la jubilació anticipada no es podrà fer fins als 63 anys i tindran una penalització d’un 7% per any. Per als menors de 45 anys, en canvi, la jubilació a partir dels 63 anys no tindrà penalització. Per contra, als treballadors que mantinguin el sistema per punts i que prorroguin la vida laboral se’ls bonificarà la jubilació demorada fins als 72 anys. En el cas que l’empleat vulgui compatibilitzar la pensió amb els ingressos laborals, és a dir, cobrar la jubilació i seguir treballant, haurà de cotitzar un 8% del salari en concepte de “cotització de solidaritat”. En aquests casos també es preveu que els treballadors que vulguin puguin fer cotitzacions ordinàries a la branca de jubilació “a canvi d’un recàlcul periòdic de les pensions”.

Els dos sistemes de jubilació, per a majors i menors de 45 anys, marquen que hi haurà una carència de 15 anys per rebre una pensió de jubilació vitalícia i que les rendes s’han d’augmentar amb l’actualització de l’IPC anual. Pel que fa als incentius fiscals, es mantenen els previstos amb “una reducció del 30% de les aportacions a plans de jubilació personals fins a un màxim de la base màxima de cotització de la Seguretat Social”.

Queda fora de l’informe de la CASS la proposta que s’havia apuntat durant els treballs en comissió de traslladar part del percentatge de cotització de la branca de salut a la de jubilació i que fos el Govern qui cobrís els diners perduts mitjançant transferència a la branca general.

Reforma definitiva?

El model proposat per l’FRJ es basa en l’anàlisi del sistema que va fer l’expert designat per la CASS, l’economista José Antonio Herce. El concepte es basa en dos pilars, el de la solidaritat i el de la capitalització. El primer és el de les cotitzacions que ja coneixem, tot i que modificant percentatges. El segon es basa en els plans d’empresa complementaris amb la certesa que el que s’aporta en aquest fons repercutirà directament en el que es cobrarà durant la jubilació. La proposta requereix un esforç per part d’empreses i treballadors perquè al final, sigui amb la fórmula que sigui, se’ls demanarà contribuir més. Però amb aquesta fórmula tot el que es pagui es veurà reflectit directament a la pensió. Tot plegat ha de contribuir a crear un nou model de jubilació “que atorgui pensions més adequades, que sigui més sostenible i més equitatiu”.

Tot i així, la Seguretat Social deixa clar que la reforma de les pensions que defensa no és definitiva i que “amb tota seguretat caldrà intervenir de nou molt abans de finalitzar aquest llarg termini”. I precisen que el canvi de sistema no ha de limitar-se a aconseguir un nou estatus per a les pensions durant un període de temps com, per exemple, la pròxima generació. L’objectiu de tota reforma, afegeixen, “ha de ser substituir els mecanismes obsolets, rectificar els que s’hagin demostrat ineficaços o que provoquin desequilibris i enrobustir els que continuïn sent eficaços i eficients” per tal “d’afrontar nous girs demogràfics (longevitat creixent) i econòmics (diversificació productiva)”.

Ara, els grups parlamentaris hauran d’estudiar les 14 propostes de la CASS i s’intentarà buscar el màxim consens polític per acordar quines tiren endavant i quines no i de quina manera, ja que, en última instància, haurà de ser el Consell General qui les aprovi. També caldrà veure si la reforma es pot aprovar abans del final de la legislatura o si quedarà pendent per després de les eleccions generals. Els grups s’han emplaçat d’aquí un mes per tornar-se a reunir i valorar tant les propostes de la CASS com les noves que puguin presentar. Enmig hi haurà el canvi de ministre de Salut, amb la marxa de Benazet i l’entrada de l’actual president de la CASS, Albert Font.

-45

Més cotització

El tipus de cotització passa del 12% al 16%, incrementant un punt per any.

Fi dels punts

El model es calcularà en euros. Es podran convertir els punts prèviament adquirits.

Edat de jubilació

L’edat de jubilació passa dels 65 als 67 anys (3 mesos per any durant 8 anys).

Prejubilació

La jubilació a partir dels 63 anys no tindrà penalització.

Pla privat obligatori

Els plans privats seran obligatoris amb una aportació del 2% d’empresa i treballador i un 1% de Govern.

Treball i pensió

En cas de cobrar pensió i seguir treballant hi haurà una cotització obligatòria del 8%.

+45

Més cotització

El tipus de cotització passa del 12% al 16%, incrementant un punt per any.

Factor de conversió

Es manté el sistema per punts i el factor de conversió passa de 9,6 a 17 en 25 anys.

Edat de jubilació

L’edat de jubilació passa dels 65 als 67 anys (3 mesos per any durant 8 anys).

Prejubilació

Penalització del 7% per any a qui es jubili abans dels 63.

Pla privat opcional

Els plans privats seran opcionals amb una aportació del 2% d’empresa i treballador i un 1% de Govern.

Treball i pensió

En cas de cobrar pensió i seguir treballant hi haurà una cotització obligatòria del 8%.