Els perjudicis de la lentitud de la justícia

Les defenses de quatre joves acusats de consum i tràfic de drogues a qui el ministeri fiscal demana penes de fins a cinc anys de presó ferms i l’expulsió definitiva del país van denunciar ahir durament la lentitud de la justícia en el cas. Els fets van passar el novembre del 2017 i la investigació va durar un any, però fins ara no se’ls ha jutjat, i els advocats i testimonis van assegurar a la vista oral d’ahir que tots ells han tallat la seva relació amb les drogues i han reconduït les seves vides.

L’acusació pública va considerar provat que, a banda de ser consumidors habituals, els quatre processats es dedicaven a la venda de droga. Per a un d’ells demana un any de presó perquè considera que l’èxtasi que posseïa era per vendre’l i no per al propi consum. Per a un altre, que no es va presentar i que, de fet, no resideix al país, rebaixa la pena de cinc a dos anys perquè no considera provada la venda de cocaïna, però sí la d’haixix. El càstig més alt és per a un noi que el fiscal acusa de vendre cocaïna. Per a ell demana cinc anys de presó ferma –perquè el considera delinqüent habitual–, l’expulsió definitiva del país i una multa de 5.000 euros. A més, considera còmplice de la venda d’estupefaents la seva xicota, per a qui demana un any de privació de llibertat.

La defensa de qui es va jutjar en rebel·lia va denunciar que “aquest tribunal arriba massa tard” perquè valora uns fets que són de fa quatre anys i mig i que a dia d’avui “són aigua passada”. Segons el lletrat, tots ells ja han pagat per les seves penes i han reconduït les seves vides. “Els que necessitaven madurar ja han passat pel centre penitenciari i els que necessitaven tractament ja s’han desenganxat. Estan integrats socialment”, va esgrimir. En aquest sentit, l’advocat va qüestionar: “Aquest tribunal està disposat a trencar l’estabilitat d’aquests joves amb una condemna incomprensible?”

La defensa del noi que afronta la pena més elevada es va sumar a la crítica del seu company. “La lentitud de la justícia acaba sent injustícia”, va lamentar. En aquest sentit, va denunciar que “la investigació ha durat un any” i que durant gairebé tres anys “la defensa va presentar varis escrits perquè es tanqués la instrucció i es jutgés, però se’n va fer cas omís”. Així, va argumentar que el càstig per a aquest noi, “que avui és una altra persona”, ja no té sentit i va reivindicar que “hem de parlar de reinserció, hauríem d’evolucionar en aquest sentit”.

“Si torna a entrar representarà que l’esforç que ha fet no ha servit de res perquè és un delinqüent habitual, una bala perduda”, va apuntar. La lletrada va compartir que “ha de pagar pels delictes comesos”, però va assegurar que ja ha respost pels actes al llarg dels últims tres anys, que se’ls ha passat signant llibertats i tornant a entrar al centre penitenciari immediatament per complir penes pendents. “Va ser una machacada, una tortura, entre cometes”, va asseverar, tot recordant que el noi “va fer vaga de fam, no volia sortia de la cel·la ni saber res de la seva vida”.