“He fugit de Txernòbil i de la guerra”

En Valeri passa dels 60 anys i el seu gendre l’ajuda amb els tràmits per adquirir la residència. Ell vivia a Prípiat, la ciutat al costat de la central nuclear de Txernòbil durant el desastre. Va participar en les tasques d’evacuació de la ciutat i també va formar part dels equips de descontaminació de la central nuclear. Posteriorment, van traslladar la seva família a Kíev, des d’on ha hagut de fugir per la guerra. “Vaig haver de marxar de Prípiat, al costat de Txernòbil fa 30 anys i ara he hagut de fugir de Kíev per culpa de la guerra”, es va lamentar. Tot i això, en Christian, el seu gendre, assenyala que no hi ha res que pugui amb en Valeri i estan contents que sigui amb ells a casa, sa i estalvi.

Moltes de les persones independentment de si tenen o no família al Principat parlen només ucraïnès i rus i en molts casos necessiten traductor. És el cas d’en Valeri o el d’en Pavel, que mentre esperava el seu torn per rebre el permís de residència i treball a l’antiga Batllia va comentar que està “alleujat de ser aquí”. Sense gaires ganes de parlar va dir que amb el permís de treball i la residència espera poder sortir-se’n. Com moltes de les 152 persones que han arribat a Andorra en qualitat de refugiats no té cap familiar al país i està en espera de saber on viurà.

Hi ha casos de persones que ja havien viscut a Andorra i han optat per tornar arran de l’esclat del conflicte. És el cas de la Nàdia: ella és russa, va viure 18 anys al Principat i va marxar fa tres anys, quan es va divorciar. Vivia a Kíev quan va començar la invasió i com que el seu fill és resident ha tornat per retrobar-s’hi. “Vaig viure 18 anys a Andorra, vaig marxar a Ucraïna, però la guerra m’ha fet tornar”, va comentar. També va esmentar que va haver de prendre la decisió de venir a Andorra o anar a Moscou, on viuen els pares. Va explicar que per a ella no hi ha cap problema de residència, té amics i família aquí i se sent tranquil·la perquè creu que trobarà feina amb certa facilitat, ja que part important de la seva experiència laboral com a administrativa i comptable s’ha desenvolupat al Principat.

Molts joves han hagut d’aturar els estudis. És el cas de la Natàlia, que va arribar a Andorra el 3 de març amb els pares de marit de la seva germana, que fa un any que viu al país. Va afirmar que li han garantit que podrà continuar estudiant la carrera que va deixar a mitges a Kíev. “Estava estudiant una carrera a Kíev i espero poder seguir amb els meus estudis aquí”, va comentar. També que té intenció de fer un màster i vol acabar adequadament els estudis superiors. Recalca que la sortida d’Ucraïna va ser molt sobtada i lamenta no haver-se pogut acomiadar de molta gent, però espera poder-la retrobar en un futur. Tant ella com els seus acompanyants estan a l’expectativa sobre què passarà en el seu futur a mitjà termini i assegura que estan alleujats de tenir un lloc segur en el qual quedar-se.

Un perfil que té un paper molt important en la rebuda dels refugiats ucraïnesos a Andorra és el dels familiars, que no només acullen els nouvinguts, sinó que ajuden els seus a fer tota la burocràcia, fer de traductors... És el cas d’en Vic: està ajudant el seu cosí i la seva família a instal·lar-se al país. Ahir va passar el matí ajudant els set familiars que han arribat des d’Ucraïna. Va explicar que ja tenen la casa i només necessiten fer els papers. I va assenyalar que s’han unit més que mai i que no li fa res haver de deixar la feina un matí per ajudar els seus.