Una vida al servei del país

L’exsíndic general i polític Estanislau Sangrà ens va deixar dijous passat però el seu record encara perdura en moltes de les persones que es van creuar amb ell en moments diferents de la seva vida. La majoria, procedents també de l’àmbit polític, destaquen no tan sols el seu valor en l’àmbit personal, sinó la seva implicació en el món professional com un polític íntegre, noble i amb un gran sentit del patriotisme. En aquest sentit, l’excap de Govern Toni Martí, que no dubtava a definir-lo ahir com un “amic de tota la vida amb qui havia mantingut una relació molt franca” des de la infantesa, considera que va ser una persona que sempre buscava la pau. “Utilitzava el sentit comú i la moderació. Era una persona discreta i representava els autèntics andorrans d’abans”, va assegurar. “Era un gran polític però sobretot una gran persona. Sempre era una lliçó escoltar-lo”, va afegir, a més de destacar que havien coincidit per última vegada en una visita al Copríncep Emmanuel Macron. “Va ser l’últim viatge que vaig fer amb ell i no me’n penedeixo. Realment era una persona extraordinària”, va destacar. En aquest sentit, el també excap de govern Albert Pintat coincidia amb Martí tot destacant el seu valor en l’àmbit personal. “Era una persona excepcional que sempre donava molts bons consells”, va recordar. “Per a mi ha estat un mestre. Durant el meu mandat em vaig sentir sempre recolzat”, va afegir, a més de destacar la seva visió històrica. “Era un gran patriota i tenia grans virtuts. Sempre es dirigia amb correcció i educació als seus adversaris polítics a diferència de la joventut, que a vegades no sap respectar les bones maneres”, va recalcar. Per altra banda, Marc Forné, que també va estar al capdavant de l’executiu del 1994 al 2005, va assegurar que “formava part d’una nissaga andorrana 100%”. “Va ser una persona fonamental durant el període preconstitucional. Amb les competències limitades va fer tot el possible”, va afirmar amb relació a l’exsíndic i al moment que li va tocar viure. “Ell ha vist canviar Andorra completament”, va dir, a més d’afirmar que en l’àmbit personal el recordava com un home molt optimista i molt orgullós de la seva feina.

Qui també en conserva un bon record és l’exsubsíndic Josep Marsal, que va explicar ahir que des del punt de vista polític van estar molt units. “Ell havia exercit de síndic quan jo era conseller”, va destacar. “Llavors vam coincidir al Consell Superior de Justícia i el record que en tinc és d’una persona completament ferma”, va relatar. “Allò que més m’havia interessat d’ell és que quan hi havia discussions sempre defensava el més feble. I això era extraordinari perquè venia d’una situació econòmica molt complexa”, va apuntar. “Era un andorrà, andorrà”, va afegir.

L’actual síndica general, Roser Suñé, i l’exsíndic Josep Dallerès no van coincidir professionalment amb ell per qüestió generacional, tot i que també en guarden bones referències. “Era una persona molt afable i molt interessada per les qüestions i el futur del país. Sempre estava disposat a parlar dels aspectes que afectaven Andorra”, va assegurar Suñé, a més de destacar que va ser l’últim síndic a assumir el càrrec amb poder executiu. “Sempre mostrava interès per veure com s’anava adaptant la Sindicatura a la nova manera de fer i com anava evolucionant la institució”, va comentar en aquest sentit. “Ell hi creia fermament”, va ressaltar. Per altra banda, Dallerès va manifestar que Sangrà ja no era present quan ell va entrar al món de la política, però que sí que havien coincidit en trobades, en les quals sempre hi havia mantingut una relació molt fluïda i molt franca. “No et deixava mai plantat”, va apuntar.