Els secrets dels pergamins

Als arxius de les institucions andorranes hi ha testimonis de la història del Principat que encara no són prou coneguts, fins i tot entre els estudiosos del passat d’aquest país. En són un exemple el conjunt de 36 pergamins de l’arxiu comunal de Sant Julià de Lòria.

Amb l’objectiu de posar-los a l’abast de tothom qui estigui interessat a conèixer-los –des d’historiadors especialitzats fins a qualsevol persona que senti una mica de curiositat pel passat de la parròquia–, el comú ha encarregat a l’urgellenc Carles Gascón, amb una llarga trajectòria en l’estudi del patrimoni medieval pirinenc, la tasca de transcriure i traduir aquests documents del català medieval i modern a l’estàndard formal de la llengua en què escrivim avui dia.

Els textos, segons explica la responsable de l’arxiu comunal lauredià, Teresa Rodrigo, “estan en un bon estat de conservació, però no sabem ben bé què hi diu”. La responsable de l’equipament afegeix que se sap que els pergamins més antics daten de finals del segle XIII, uns anys d’una importància cabdal en la història del Principat, ja que és quan se signen els dos documents que són a l’origen del coprincipat, els pariatges.

Concretament, el pergamí més antic és una sentència arbitral –és a dir, una resolució sobre un conflicte entre comunitats dictat per prohoms externs als grups enfrontats– sobre una disputa entre les universitats i parròquies de Sant Julià de Lòria i d’Andorra la Vella per les muntanyes de Forganyà i Perafita. El text està signat per un dels pesos pesants de la nostra història: el primer copríncep laic d’Andorra, el comte Roger Bernat III de Foix i vescomte de Castellbò. “El pergamí més antic de l’arxiu és un dels que es coneix més i s’ha estudiat millor”, puntualitza Rodrigo. De fet, es tracta d’un dels pocs pergamins que sí que han estat traduïts del català medieval a la llengua actual, ja que el pare Cebrià Baraut, monjo de Montserrat i eminent historiador d’Andorra, va estudiar-lo a fons.

De la resta de documents de la col·lecció, no se’n saben gaires coses. “Gairebé tots els textos tracten qüestions de límits i de conflictes territorials. La majoria es conserven sencers, però d’altres només de manera fragmentària”, explica Rodrigo. Tot i que alguns, com el signat per Roger Bernat III, estan datats, encara no se sap amb exactitud quan van ser escrits. La responsable de l’arxiu comunal apunta que abasten un període que va del segle XIII “al final del segle XVI i el començament del XVII”.

El comú preveu que la transcripció i traducció dels documents pugui estar enllestida el 2025. Segons Rodrigo, conèixer aquests pergamins és “molt important” per a la historiografia andorrana, atès que “podrien contenir informació rellevant” sobre l’evolució dels límits territorials de la parròquia des de la baixa edat mitjana fins a l’edat moderna.

FER ARRIBAR EL CONEIXEMENT A TOTHOM

Tot i que el grup més directament beneficiat pel projecte de transcripció i traducció dels pergamins serà, per descomptat, el dels estudiosos de la història del Principat, Majoral confirma que la voluntat del comú també és fer arribar aquest coneixement al conjunt dels lauredians. El cònsol lauredià afirma que gràcies a aquest projecte “contribuïm a recuperar i mantenir el nostre patrimoni”. Per la seva banda, Rodrigo confirma que “des del primer moment” el projecte s’ha plantejat amb l’objectiu de posar a l’abast de tothom la informació que contenen els documents. És per això que en el futur també es preveu de digitalitzar-los perquè es puguin consultar amb l’ordinador.