Emergències al 112

Episodis meteorològics recents, com ara les ventades de juliol que van requerir l’actuació de diferents cossos d’emergència, confirmen la necessitat de dotar el país d’un centre nacional d’emergències que esdevingui un punt des d’on coordinar tots els actors implicats.

El cap de bombers, Jordi Farré, va reivindicar al Diari “la necessitat de tenir un espai comú on els responsables dels cossos ens puguem reunir per fer una estratègia més global en casos on hi ha moltes actuacions a la vegada”. En aquest sentit, va explicar que cada cop és més evident la cooperació entre els diferents agents implicats, un fet que posa de manifest la urgència de disposar d’un espai comú. “És una necessitat en el sentit que cada vegada s’estan creant més sinergies amb tots els departaments involucrats en les emergències”. A parer seu, el centra nacional d’emergències “agilitzaria moltíssim les actuacions on ara es prenen decisions cadascú a casa seva sense la comunicació que seria desitjable”. Aquest punt neuràlgic de les emergències, que ja existeix als països europeus, permetria establir el 112 com a número de referència, eliminant la confusió del 110, 116 i 118.

Farré es va mostrar convençut que la voluntat política de tirar endavant el projecte existeix, ja que el centre nacional d’emergències està previst en la proposició de llei qualificada de protecció civil elaborada pels grups de la majoria. Un cop s’aprovi establirà un termini de tres anys per posar en marxa aquest centre que, de fet, és una recomanació de Nacions Unides, “que demanen que tinguem un centre nacional d’emergències”, segons va detallar la consellera general demòcrates, Ester Molné. De moment, la llei es troba en període d’esmenes i Molné va admetre que “és difícil parlar de terminis”. Ara bé, la voluntat és deixar-la enllestida abans que acabi la legislatura”, va assegurar.