canvi legislatiu al sistema judicial
La designació dels membres del CSJ haurà de ser motivada
El ministeri vol que els nomenaments siguin justificats en funció de la capacitat dels nous membres encara que no es podran vetar
Casadevall i Nicolau rubriquen els convenis a les dependències del CSJ, a la seu de la Justícia.
La llei òmnibus que té preparada el ministeri té com a objectiu donar una empenta i acabar amb els problemes crònics -com la lentitud- d’una justícia que té fins i tot problemes per trobar candidats que es presentin als edictes públics. Un dels canvis més significatius serà l’elecció dels membres del Consell Superior de la Justícia (CSJ), que adoptarà un model similar a com funciona el Tribunal Constitucional.
No hi haurà pèrdua d’independència, l’executiu o el legislatiu no s’hi podran immiscir en aquestes designacions, però, a diferència del model actual, s’hauran de motivar els nomenaments de cada persona. D’aquesta manera, el ministeri de Justícia que encapçala Josep Maria Rossell vol que els responsables dels nomenaments es vegin en l’obligació de justificar els motius i destacar que la persona proposada té experiència reconeguda i coneixements acreditats en el camp.
El titular de Justícia no té intenció d’obrir la possibilitat a vet, però sí que els responsables de la composició del CSJ se sentin condicionats per l’obligació de designar una persona adequada i capacitada per formar part d’aquest òrgan tan transcendent.
Aquest text legislatiu és el que popularment s’ha anomenat com a pla de xoc per fer front de manera urgent a les necessitats del sistema judicial. Inclou una millora de la retribució dels secretaris judicials -ja que en el darrer edicte no s’hi van presentar candidats-, facilitar la carrera professional dins de la justícia per poder escalar en càrrecs en funció dels mèrits; la creació de noves figures i una dotació de 800.000 euros per poder materialitzar aquest pla de xoc.
Noves places
Rossell s’hi va referir dijous durant l’acte de celebració de la patrona dels Bombers. El ministre va aclarir que al final no serà necessari demanar al Consell General un crèdit extraordinari perquè s’ha trobat una disposició final transitòria a la Llei qualificada de la Justícia que permetrà la creació de noves places. La intenció és que el Consell de Ministre faci l’aprovació d’aquest paquet a final de mes, i així es pugui entrar a tràmit al Consell General. Rossell s’està reunint amb els grups parlamentaris per exposar el projecte de llei. “Hi ha hagut una labor de consens amb el CSJ, ells han elaborat un document, que consta d’un dossier, en el qual sol·liciten aquestes places”, va remarcar el responsable ministerial. Rossell va reconèixer que algunes d’aquestes noves figures “no acabaven d'encaixar i el que hem fet és, d'acord amb el CSJ, donar sortida a aquest pla de xoc trobant una solució que ha estat consensuada”.
El ministre va apuntar que la negociació amb el CSJ té com a única finalitat que la justícia funcioni bé, “des del diàleg, no s'ha imposat res”. En la celebració de l’obertura de l’any judicial, el novembre passat, el president del CSJ, Enric Casadevall, va fer referència al pla de xoc: “Intenta, de manera temporal, incrementar les places per poder treure tot el que tenim endarrerit”, va declarar, i va apuntar que “tots els llocs que siguin temporals, es podran eliminar”.
UN ÒRGAN PROTEGIT PER LA CONSTITUCIÓ QUE VETLLA PER LA INDEPENDÈNCIA
La Constitució garanteix el Consell Superior de la Justícia, al qual encomana, en l’article 89, la representació, govern i administració de l’organització judicial, devent vetllar per la seva independència i bon funcionament. El CSJ està integrat per cinc membres designats entre andorrans majors de 25 anys i coneixedors de l’Administració de Justícia, un per cada copríncep, un pel síndic general, un pel cap de Govern i un pels magistrats i batlles. És el síndic, però, qui té la responsabilitat de nomenar el president. El Consell Superior nomena els batlles, magistrats i secretaris judicials. Exerceix la funció disciplinària i promou les condicions perquè l’Administració de Justícia disposi dels mitjans adients per al seu bon funcionament. També designa, d’entre els batlles i magistrats que hagin estat nomenats, els presidents del Tribunal de Batlles, del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior de Justícia. La durada del mandat dels presidents és igual a la durada del seu càrrec de batlle o magistrat i poden ésser renovats en aquesta funció.