Un 70% de llars no tenen menors i en un 30% només hi viu una persona

En una majoria de llars andorranes no viuen menors. Així es desprèn de les dades del departament d’Estadística, que recullen que el 70% de les cases no tenen menors d’edat. Més concretament, el 30% del total són llars unipersonals, és a dir, que hi viu una sola persona, mentre que un 21,7% són domicilis de parelles sense fills i un 18,4% són altres pisos sense menors. De fet, només un 29,8% de les llars andorranes tenen almenys un menor d’edat. En aquest sentit, un altre estudi del mateix departament assenyala que el 2020 el nombre de menors d’entre 0 i 14 anys era de 10.330 persones, xifra que representava un 13,2% del total de la població. “Cal destacar que la població infantil decreix constantment a un ritme d’un 1,1% anual durants els darrers onze anys”, apunten des d’Estadística. Pel que fa al nombre de persones per habitatge, el 66,5% estan formades per entre dos i quatre membres, mentre que només un 3,4% tenen cinc membres o més. En aquest sentit, la mitjana del nombre de ciutadans per habitatge segueix disminuint i encadena ja tres anys consecutius de baixada. El 2013, la mitjana se situava en 2,46 membres per llar, mentre que el 2020 de mitjana vivien a Andorra 2,31 persones a cada casa. Aquesta tendència a la baixa només es va trencar del 2014 al 2015, quan es va mantenir en 2,43 membres per pis, i del 2017 al 2018, quan la mitjana va passar de 2,33 membres a 2,36 persones per llar. Segons es desprèn de l’estudi, els motius són diversos, però s’apunta “a l’envelliment de la població femenina i a la irrupció de noves pautes de comportament familiar derivades de l’expansió del divorci i la dissolució de les parelles de fet”. De fet, ja s’apunta que “la dimensió mitjana de les llars ha baixat, seguint una tònica de contracció de la família a tot Europa, per l’efecte del manteniment estructural d’una baixa fecunditat”.

PARELLES NO ANDORRANES

Segons les dades del departament d’Estadística, l’any 2021 la parròquia amb més llars residents va ser Andorra la Vella amb 11.433 cases, 321 més que un any abans, seguida d’Escaldes-Engordany (6.475) i Encamp (5.396). Per contra, la parròquia amb menys habitatges era Ordino, amb 2.290 llars. A més, de les parelles residents que hi ha al Principat, el 63% estan formades per persones en què ambdues són de nacionalitat estrangera, mentre que només el 26,4% són en els dos casos andorranes. El 10,5% restant correspon a les parelles que compten amb un membre andorrà i l’altre no ho és. En aquest sentit, les dades s’han mantingut estables des del 2015, ja que en aquell any el 62,6% de les parelles ja estaven formades per dos estrangers. Tanmateix, mentre aquest percentatge ha anat a l’alça, el nombre de parelles formades per dos andorrans s’ha reduït en un 0,8% des del 2015.

ENCARA MÉS LLARS

D’altra banda, el departament d’Estadística també ha fet una projecció del nombre d’habitatges que hi haurà al Principat durant la pròxima dècada. En l’escenari més baix de la projecció de la població, el nombre de llars passarà de 35.860 el 2021 a 41.426 el 2031. En la projecció més alta, el nombre de llars arribarà a les 44.741, xifra que suposaria un creixement del 24,8% en deu anys. A més, la projecció assenyala que el creixement de les llars que tenen com a persona principal una dona fluctuarà entre el 22,3% i el 30,8%, segons l’escenari, mentre que en el cas dels homes el creixement serà d’entre l’11,7% i el 21,4%. “D’aquesta manera, les dones seran les majors contribuïdores al creixement del nombre de les llars a Andorra”, afirma l’estudi. “En els propers anys es produirà un increment de les llars al país a tots els escenaris de projecció”, conclou el departament d’Estadís­tica.

MENYS D'UN DE CADA TRES JOVES D'ENTRE 15 I 24 ANYS TENEN FEINA

La taxa d’ocupació juvenil es va situar en un 28,8% l’any 2020. Això vol dir que menys d’un de cada tres joves d’entre 15 i 24 anys estan ocupats, segons el departament d’Estadística del Govern. Amb respecte a l’any 2019 la taxa ha disminuït en un 11,1%, quan la taxa d’ocupació d’aquest sector de la població se situava en el 32,4%. Si s’agafa de referència la taxa del 2010, quan quasi la meitat dels joves tenien feina (41,5%), la caiguda ha estat de més de 12 punts percentuals. D’altra banda, l’enquesta de pressupostos familiars de l’any 2020 assenyala que el preu mitjà dels habitatges en lloguer va ser de 632 euros, 25 euros més que el 2019. La variació en percentatge del preu respecte d’un any abans va ser d’un 4,12% a l’alça. L’any 2013, el més antic disponible, el preu mitjà dels lloguers se situava en els 571 euros. El departament també manifesta que el 2020 l’executiu va donar 128.051 euros en ajuts perquè no podien fer front al pagament dels seus lloguers.