L'única oferta per l'heliport inclou un complex hoteler

La viabilitat de l’heliport nacional als terrenys de la Caubella està en entredit. Quan es donava per fet que després de tres intents fallits s’havia trobat la localització definitiva per a una infraestructura que tothom reclama i ningú vol acollir, les exigències de l’única empresa que ha presentat una oferta comprometen el projecte, segons fonts properes al Govern. A banda de la pista de l’heliport i els edificis i instal·lacions inherents a aquest tipus de projecte, l’UTE Heliand-Helinord es proposa construir un complex hoteler i de restauració a la Caubella. Un projecte que es desenvoluparia en tres fases, però prop d’una vintena de la setantena de bungalous previstos estarien acabats en el moment que la infraestructura aeronàutica comencés a operar. El problema rau en el fet de si es possible que un terreny de titularitat pública que el comú de la Massana ha cedit durant 30 anys al Govern perquè doni en concessió l’heliport nacional pot acollir alhora una activitat lucrativa paral·lela.

La viabilitat jurídica del projecte que ha ofert l’única empresa candidata a dissenyar, construir i gestionar l’heliport és el que l’executiu ha d’esbrinar i per aquest motiu ha encarregat un informe que ha d’estar acabat abans de final de mes. En el supòsit que la conclusió sigui afirmativa l’heliport tiraria endavant, en cas contrari la Caubella seria la quarta parada del viacrucis que va començar fa deu anys amb el Roc del Patapou.

Entre la concessió i el cànon

L’informe ha de resoldre el dilema jurídic que planteja l’ús, limitacions i obligacions que comporta la cessió d’un terreny comunal al Govern i determinar en qualitat de què s’ha fet aquests acord. Delimitar si només permet una instal·lació aeroportuària (pista d’aterratge i enlairament, edificis annexos i de serveis) o també negocis en paral·lel que directament no tenen res a veure amb la infraestructura en qüestió. De la mateixa manera que el plec de bases ha de definir sense ambigüitats el que es pot i no es pot fer amb el terreny concessionat. Qualsevol escletxa en aquest sentit obriria la porta a possibles reclamacions en preveure altres tipus d’activitats que no s’haurien donat a conèixer.

A les pistes d’esquí, per exemple, que són terrenys concessionats, hi ha negocis de restauració i d’altres tipus relacionats directament amb la neu, però en cap cas hi ha un complex hoteler vinculat a l’empresa explotadora. Ara bé, com més volum de negoci generi la instal·lació més ingressos per a totes les administracions implicades a través del cànon, una variable que s’ha de tenir en compte segons les mateixes fonts. En el supòsit que la iniciativa d’Heliand acabi sent una realitat tota la inversió que es faci passarà al cap de 30 anys a mans del comú de la Massana.

Un mes i en espera

L’obertura del plec de bases del concurs públic per a la concessió de l’heliport nacional va tenir lloc el 24 de febrer amb una única oferta. Tot i que, segons van dir des del ministeri de Presidència, quaranta empreses van mostrar interès per la instal·lació i onze van visitar el pla de la Caubella. Un mes després, el projecte està aturat en espera de la decisió dels juristes i la previsió del Govern de començar les obres el primer trimestre d’enguany no es podrà complir. Com tampoc que entri en funcionament, si és que hi entra, en un any.

La Caubella es va triar a mitjan any passat com l’indret més adient per instal·lar l’heliport per la connectivitat per carretera, telefèric (ja no), el cost del moviment de terres i la proximitat als serveis mèdics de l’estació de Pal. També per la incidència acústica, l’element clau per descartar els emplaçaments anteriors davant les protestes veïnals. Tres mesos després el comú de la Massana va aprovar la cessió del terreny. El 20 d’octubre es va publicar el plec de bases i el 18 de febrer va finalitzar el termini per presentar ofertes. A dia d’avui no està sobre la taula ni la construcció, ni els terminis, ni la inversió de l’heliport. El que porta de corcoll el Govern són una setantena de cabanes sota els pins.

MÉS

-Inversió

La concessionària ha d’invertir quatre milions d’euros en l’heliport. Si el resultat d’explotació és negatiu Govern compensarà les pèrdues. En cas de beneficis cobrarà el 15% dels ingressos.

-24 hores al dia

La infraestructura aeroportuària haurà de donar servei les 24 hores al dia i un ús de fins a 18 helicòpters monomotors i bimotors. Quatre vols setmanals han d’unir amb l’aeroport de la Seu.

LA MALEDICCIÓ DE L'HELIPORT NACIONAL

El Roc del Patapou, la Comella i Tresoles són, per aquests ordre, els llocs on es va intentar sense èxit construir l’heliport. Han passat deu any i en espera d’un informe estem al mateix lloc. La marxa enrere amb el Patapou per la reacció en contra dels veïns va establir un precedent que es va demostrar insalvable: impossible construir-lo prop d’un lloc habitat. Per això es va optar per la Caubella després de descartar definitivament Beixalís. Paradoxes de la vida, com succeeix ara Heliand també estava darrere el Patapou (uns 150.000 euros va costar a Govern anul·lar la concessió), amb el que es tanca el cercle.