Els refugiats percebran una paga de 100 euros

Els ciutadans ucraïnesos –la majoria dones– que s’han instal·lat a Andorra fugint de la guerra rebran una quantitat mensual de 100 euros per a despeses personals, tenint en compte que de moment no disposen de cap tipus d’ingrés tot i que la majoria de necessitats estan cobertes.

Les gestions les ha dut a terme el cònsol honorari d’Ucraïna, Antoni Zorzano, que ja té compromesa una quantitat inicial de 30.000 euros del Club Internacional i té emparaulat un altre import notable amb una empresa d’Andorra que de moment prefereix mantenir en l’anonimat.

Zorzano va explicar ahir que pot comptar amb 60.000 o 70.000 euros, una quantitat que permetrà donar una petita paga a cada adult durant uns tres mesos, moment en què s’espera que s’instal·li la normalitat després d’aquesta primera onada de refugiats, més gran del que es preveia.

Zorzano creu que després d’haver aconseguit que el Govern es faci càrrec de les necessitats bàsiques com l’educació, el menjar, l’allotjament, el transport gratuït i la sanitat, “s’ha de tenir en compte que aquesta gent no pot estar tot el dia a casa pensant en la guerra i en els seus familiars que s’han quedat al país, i per tant és bo que disposin d’uns quants euros, per exemple per a un cafè o unes gominoles per als seus fills”.

El cònsol honorari calcula que si es precisa es podran reunir diners per arribar a un màxim de 250 persones durant tres mesos. Això suposarà ja l’estiu, quan la majoria de refugiats estiguin instal·lats de manera definitiva i tenint en compte que quan acabi el conflicte la majoria té en ment tornar a Ucraïna.

La solidaritat amb aquestes persones es manifesta de diverses formes. Empreses importants del país també estan disposades a contractar aquestes víctimes de la guerra. De moment el cònsol es mostra partidari que siguin treballs temporals per evitar un conflicte amb els andorrans i residents que no vegin en els ucraïnesos una mà d’obra més barata que els pugui fer la competència. “No vull que ningú pensi que s’estan donant drets que a ells se’ls han negat durant anys, la integració ha de ser amable i sense conflictes.”

El cònsol creu que tenir un lloc de treball pot ser terapèutic perquè allibera la ment de pensar en la guerra i en les persones estimades que no poden o volen fugir d’aquell territori devastat per les bombes.

El Col·legi de Metges també s’hi ha implicat. Dimarts va enviar una nota a tots els seus col·legiats demanant que si han de visitar una persona refugiada ho facin sense cobrar, ja que no tenen recursos i la majoria han arribat amb una bossa de mà. Tanmateix, tenen assegurada la sanitat pública per part del Govern.

Zorzano va elogiar la feina que s’ha fet des dels diferents ministeris i la coordinació per evitar maldecaps i dificultats a aquestes persones que arriben desorientades i sense conèixer l’idioma: “Els tràmits es fan de manera àgil i amb gran professionalitat.”

DOTZE FAMÍLIES REFUGIADES NECESSITEN "HABITATGE ESTABLE"

El ministeri d’Exteriors i el d’Afers Socials ja han entrevistat 44 nuclis de convivència, segons va confirmar ahir la ministra Judith Pallarés, titular de la cartera d’Afers Socials. “Dotze nuclis necessiten trobar un habitatge estable”, va afirmar Pallarés, que va confirmar que el nombre de refugiats que ja han arribat al Principat i que estan registrats per l’executiu ja arriba als 222. D’aquests, 58 són infants dels quals una trentena ja estan escolaritzats, com va confirmar dimarts la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla. “Volem tornar a agrair la multitud de missatges que hem rebut per part de la ciutadania que ens ha fet arribar ajut per a totes aquestes persones”, va assegurar Pallarés, que no va detallar amb quants habitatges compta l’executiu per poder fer front a la crisi humanitària. “Si hi ha alguna cosa que limitarà aquest contingent [de refugiats que acollirà Andorra] que encara s’ha d’establir serà l’habitatge del qual disposarem”, va asse­nyalar la ministra d’Afers Socials, que va reconèixer que “estaria bé disposar dels 6.000 pisos buits, però la realitat d’avui és que no en tenim les claus”. D’altra banda, de les 121 sol·licituds rebudes del permís de sojorn i treball, 86 ja s’han resolt, donant un permís temporal que durarà dos anys i que es podria prorrogar en períodes de sis mesos si el conflicte s’allarga, tal com indica la llei pensada per als refugiats sirians.