El primer dia d'escola
Dos directors d’escoles que acullen infants refugiats relaten els primers dies dels nens als nous centres i les dificultats amb què es troben.
Un refugiat que va arribar aquesta setmana al Principat.
El primer dia d’escola mai és fàcil per a un infant. Encara menys per a un que escapa d’una guerra i aterra a un nou país on no coneix ningú i no parla el mateix idioma. “Jo els veig molt contents; tot està sent força normal”, assegura Aurelio Corral, director del col·legi María Moliner. El centre, del sistema espanyol, va acollir, de sorpresa, tres refugiats arribats d’Ucraïna. “Es van presentar al centre amb els seus pares perquè la mare té una germana aquí, a Andorra”, recorda Corral, que explica que es va poder comunicar amb ells gràcies a l’anglès dels infants. “Els nens estan molt contents, em van explicar que van venir en cotxe; porten un dia i ja estan encantats”, assegura el director de l’escola.
LA CLAU, L’IDIOMA
La més gran va a tercer d’ESO, el mitjà va a primer d’educació secundària i el més petit encara està fent primària. “Hi ha al centre un alumne de segon de batxillerat que és ucraïnès, ens ajuda a fer de traductor quan ho necessitem i als infants els hem assignat un alumne polonès que els acompanya a tot arreu, amb ell s’entenen força bé”, reconeix Corral, que explica que “la gent de l’Europa de l’est acostuma a aprendre l’espanyol amb força facilitat”. De fet, els tres infants estan fent tres dies classes de castellà especialitzat. “També fan dues hores de català a la setmana a l’aula d’inserció”, explica el director. Precisament serà l’idioma el que determinarà si els alumnes poden arribar a passar de curs, perquè ara per ara els professors encara els han de traduir bona part dels exercicis. “Ja estem acostumats a rebre nous alumnes a mig curs, ho hem tractat com una cosa normal perquè aquí hi ha molta immigració i fa que arribin nous nens tot l’any, de fet ahir van entrar dos nens russos al centre”, apunta Corral. Abans que el ministeri d’Educació s’hi posés en contacte, el centre ja havia pres la decisió d’assumir el cost del menjador dels tres infants. “Els nens estan menjant i no són els únics dels quals ens fem càrrec; els llibres també els els hem donat”, sentencia el responsable del María Moliner. L’idioma és sens dubte la gran barrera. “Valorarem al juny si tenen el nivell de castellà per assumir els coneixements del següent curs”, assegura Corral.
Els del María Moliner no són els únics refugiats que aniran a una escola del país. El Lycée Comte Foix, del sistema francès, ha acollit tres refugiades d’entre dotze i quinze anys. “Elles tenen una cosina aquí i això ajuda, ens centrarem perquè aprenguin francès i català perquè es puguin adaptar al nostre sistema”, assegura Olivier Salvant, director de l’escola. “La idea és que no repeteixin curs però suposo que es veurà segons la bona adaptació que tinguin, esperem que la setmana que ve ja puguin començar les classes aquí”, assenyala el director del Comte Foix.