Els russos tenen 70 milions en dipòsits al Principat

El Govern tira endavant el primer paquet de sancions contra interessos russos i bielorussos un cop la Llei que aixopluga aquestes mesures ja ha entrat en vigor. La primera acció afecta l’àmbit financer i un total de 183 persones físiques bielorusses i 27 entitats i 875 persones físiques i 65 de jurídiques d’origen rus. Es tracta de la llista internacional genèrica i està per determinar si algun dels assenyalats té actius a Andorra i, per tant, si s’acabarà activant algun bloqueig. Segons van indicar fonts coneixedores, els dipòsits d’origen rus al país (de persones i empreses) sumen uns 70 milions d’euros. La previsió és que la incidència si és que n’hi ha sigui molt minsa “i no creiem que hi hagi un impacte a l’economia”, va indicar el ministre de Finances, Eric Jover, que ahir va comparèixer davant la comissió legislativa de Política Exterior juntament amb la titular d’Afers Exteriors, Maria Ubach. Però Jover va insistir que es tracta d’evitar que aquestes persones o entitats assenyalades poguessin usar Andorra “com a plataforma” si no s’haguessin activat les sancions. De fet, el titular de Finances va apuntar que el Govern no ha fet cap moviment previ per saber si els oligarques i empreses inclosos a les llistes tenien interessos al país, però que dels contactes “informals” amb les entitats bancàries que han consultat les llistes que ja circulen s’ha determinat que les sancions “no han de representar un impacte directe per al país”.

Unes sancions que finalment s’alineen amb les que la Unió Europea ja havia activat amb anterioritat contra Rússia i Bielorússia. Contra el primer país des del 2014 per l’annexió de Crimea i contra el segon des del 2006 per unes eleccions amb dèficits democràtics. Europa ha anat engreixant aquestes sancions des de l’esclat de la guerra d’Ucraïna i Jover va assenyalar que “hauria estat incoherent no anar enrere” i quedar-se només amb les activades arran de la invasió. Si hagués estat així, la llista s’hauria reduït a la meitat, va explicar.

La llista d’afectats per les sancions s’ha de publicar de manera imminent en un BOPA extraordinari i l’Autoritat Financera (AFA) i la unitat d’intel·ligència financera (UIFand) han estat designats els òrgans de control. De qualsevol bloqueig que es pugui produir se n’ha d’informar els citats organismes i el Govern en un marge de 24 hores i per facilitar aquestes comunicacions s’ha activat el correu electrònic sancionsinternacionals@govern.ad.

Les afectacions financeres són el primer paquet sancionador i també impliquen d’altres prohibicions com ara que nacionals o residents a Rússia i Bielorússia (excepte si són ciutadans de la UE, andorrans, suïssos o de San Marino i Mònaco) puguin obrir dipòsits al país de més de 100.000 euros. De manera progressiva se n’aniran aplicant altres que afectaran importacions i exportacions, limitacions de l’espai aeri o els mitjans de comunicació que afavoreixin la desinformació. Aquestes tindran encara menys impacte que les de caire financer.

JUSTIFICACIÓ

El titular de Finances va defensar que l’objectiu d’aquestes sancions impulsades des de la UE “és produir un impacte econòmic com més gran millor sobre dirigents i poders fàctics de Rússia i Bielorússia” per tal de fer-los tornar al camí de la pau. Sobre les reaccions i amenaces del país liderat per Putin, el ministre va assenyalar que “la responsabilitat del Govern és prendre decisions i després assumir responsabilitats”, i que entén la resposta russa però que la voluntat és tornar a les relacions cordials.

EL TOPALL DE REFUGIATS S'ESTÀ DEBATENT I "ÉS UNA QÜESTIÓ QUE ENS PREOCUPA"

La xifra de ciutadans ucraïnesos que s’inscriuen per regularitzar la seva situació al país segueix augmentant i ahir al matí eren 223 persones refugiades les que constaven al Govern, 148 dones i 75 homes, 66 dels quals menors d’edat. Tanmateix, 136 persones han iniciat el tràmit per obtenir el permís de residència i treball. La xifra la va actualitzar la titular d’Afers Exteriors, que va precisar que encara no s’ha fixat el topall de refugiats que Andorra pot acabar acollint. “És una qüestió que sí que ens preocupa i que és important”, va indicar Ubach, però ara per ara segueix debatent-se. En tot cas, va indicar que s’ha de fixar partint de les limitacions del país, d’allotjament o també educatives. La ministra va detallar la feina administrativa que s’està fent perquè els refugiats puguin tenir els drets bàsics assegurats i perquè regularitzin la residència, tràmits que s'emparen en la Llei per acollir refugiats sirians i que properament quedaran recollits en el decret que s’està acabant d’elaborar. Ubach també va assenyalar que s’està en contacte amb les entitats solidàries que canalitzen ajut humanitari a Ucraïna i als refugiats.