'Del quiròfan a l''infern'
El traumatòleg Pedro Esteban Navarro decideix desplaçar-se fins al país en guerra per oferir els seus serveis als hospitals que es troben desbordats i sota mínims
Pedro Navarro amb una pacient en un quiròfan.
"No tinc cap dubte que em trobaré una situació dura”, avançava el traumatòleg Pedro Esteban Navarro, qui assegurava que tot i ser membre de l’ONG Metges Sense Fronteres no s’ha trobat mai en una situació com aquesta. Allò més semblant a un voluntariat mèdic que havia fet fins ara, havia estat col·laborar amb l’Stoplab durant l’època de pandèmia. I, tot i que ningú discuteix el ritme frenètic al qual van estar sotmesos metges i infermers, està clar que la situació no és comparable a un escenari de guerra. “Molts hospitals de Kíiv estan treballant sota mínims i els metges es veuen obligats a practicar amputacions com a solució d’urgència ja que no disposen de pròtesis i és el primer recurs que tenen d’entrada per salvar el màxim de vides”, exposava. “De moment, però, no tinc por. I la necessitat d’ajudar passa per sobre de tot”, assegurava.
Pedro Esteban Navarro és un metge traumatòleg que treballa actualment a cavall d’Escaldes-Engordany –on té la seva pròpia consulta– i l’hospital de la Seu d’Urgell. Fa unes setmanes va rebre un correu de la Societat Espanyola de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (SECOT) fent una crida demanant fixadors externs –uns dispositius utilitzats en l’estabilització òssia de les fractures– per enviar-los a hospitals d’Ucraïna. Va ser a partir d’aquí que Esteban Navarro va començar a pensar en la possibilitat de fer un voluntariat. “El primer que vaig fer va ser posar-me en contacte amb el cònsol”, relata. “Ell em va derivar a una organització que està duent a terme un primer cribratge” afegia mentre detallava que, de moment, li havien demanat documents com el títol de medicina o si parlava rus o ucraïnès. En aquest sentit, explicava que tot just es troba en una fase inicial ja que encara no li han comunicat el seu destí.
Tot i això, deixa clar que no té cap preferència. “No m’importaria anar a l’est”, assegurava, malgrat ser una de les zones més perilloses. “De fet, jo els he fet saber que tinc disponibilitat immediata i que em puc fer càrrec del desplaçament”. En aquesta ocasió, Esteban Navarro es planteja dur a terme l’acció de voluntariat a títol individual. “La meva idea és demanar una excedència” declarava. I, mentre no rep les properes instruccions, comença a organitzar la primera fase del viatge. “Una de les opcions que tinc per arribar fins a Ucraïna és, des de Barcelona, volar fins a Moldàvia o Romania” explicava, “i una vegada a l’aeroport moldau de Chisinau, per exemple, podria continuar el viatge utilitzant transport terrestre ja que només hi ha 35 km fins a la frontera ucraïnesa”. Un altre dels aspectes que ha de contemplar és fer-se càrrec del seu allotjament, cosa que també té en compte.
Mentrestant, a Andorra les mostres de solidaritat i d’ajuda segueixen ben vives. La Creu Roja ja té a punt un tercer comboi que sortirà cap a la frontera amb Ucraïna dimecres que ve. Des de la comunitat ucraïnesa s’ha fet una crida a persones que vulguin treballar com a voluntàries per empaquetar els productes i articles que han estat donats per la població andorrana per ajudar a l’escassetat que està patint aquest país envaït.
La feina d’empaquetar és fonamental per tenir-ho tot a punt per al trasllat en carretera.