Amnistia Internacional acusa Andorra de vulnerar drets humans per l'avortament

Andorra apareix a l'Informe 2021 d'Amnistia Internacional com un país que vulnera els drets humans per la prohibició d'avortar i per mantenir com delicte la difamació d'institucions i càrrecs públics. L'entitat afirma que no tenir "accés a un avortament segur i legal seguia sent un greu problema de drets humans a Andorra" com a Malta, Polònia i San Marino, en l'avaluació que fa sobre els drets de les dones i en concret dels drets sexuals i reproductius a Europa. I qualifica com "dicriminatòria i lesiva la prohibició total de l'avortament" afegint que les persones "amb necessitat" de recórrer a la interrupció voluntària de la gestació es van veure obligades a viatjar a França i Espanya "per obtenir l'assistència mèdica que necessitaven" i destaca que Andorra va descartar totes les recomanacionsl'EPU (Examen Periòdic Universal) per despenalitzar l'avortament.

Amnístia Internacional precisa que al Principat mantenia "els càrrecs per difamació presentats contra una defensora que havia plantejat a l'ONU els seus motius de preocupació sobre la prohibició total de l'avortament al país", en relació a la causa judicial oberta contra Vanessa Mendoza. I remarca que al març passat "les autoritats d'Andorra van rebutjar una recomanació de l'EPU per despenalitzar la difamació en consonància amb les normes internacionals de drets humans".

L'entitat reitera que s'han de retirar les acusacions contra la presidenta d'Stop Violències i exposa que al febrer de l'any passat Mendoza va declarar davant la batlle per respondre pels càrrecs presentats per la fiscalia el 2020 "arran d'una denuncia del Govern" per la intervenció que va fer davant el Comité per a l'Eliminació de la Discriminació contra la Dona. Amnistia Internacional assenyala que inicialment l'acusació era per delictes de calúmnies al Copríncep i a institucions governamentals i que "al juny la fiscalia va retirar dos càrrecs per calúmnies que comportaven penes de presó però va mantenir el de delictes contra el prestigi de les institucions, penats amb una multa de fins a 30.000 euros".