El Govern treballa en una atenció domiciliària que cobreixi 24 hores

Andorra disposa avui de 348 places en residències assistides (225 de les quals concertades i, per tant, amb finançament públic), 87 en centres de dia (61 concertades), té 327 usuaris de l’atenció domiciliària gestionada pel Govern, 550 de la teleassistència de la Creu Roja i 49 que viuen en 23 habitatges tutelats (al Calones, Clara Rabassa i un pis que l’executiu va condicionar a Ordino). Les cases pairals tenen uns 1.500 usuaris de mitjana al mes. És la radiografia dels recursos assistencials i d’atenció per a la gent gran que van exposar ahir, davant la comissió legislativa d’Afers Socials, la ministra Judith Pallarés i la cap de l’àrea sociosanitària del ministeri, Montserrat Gil, que presentaven davant els consellers el pla nacional sociosanitari que s’està acabant d’ultimar i fixa els eixos d’actuació futurs. Un pla que es va començar a treballar l’any passat i ha comptat amb la participació dels representants dels col·lectius de gent gran i que pretén enfocar els recursos cap a una major potenciació d’aquells que permetin que els padrins romanguin a casa seva, que és allò que demanen també els interessats. En aquest sentit, ja es treballa a reforçar l’atenció domiciliària, de manera que l’usuari pugui tenir un acompanyament les 24 hores del dia.

La titular d’Afers Socials va precisar que aquest sistema d’atenció domiciliària “avançat” no pretén que hi hagi un treballador del servei tot el dia amb l’usuari, sinó de fomentar un treball en xarxa amb tots els actors que se n’ocupen (empreses privades, entitats, les mateixes famílies) que garanteixi que l’usuari està atès tot el dia. També s’està treballant en una major preparació del servei governamental i Pallarés va anunciar que s’han de cobrir 10 places properament (algunes per suplir vacants per jubilació) i que als candidats se’ls demanarà formació en auxiliar d’infermeria o que tingui l’FP sociosanitària. La voluntat és que des del servei es pugui donar també un suport “tècnic” a la resta de cuidadors.

Habitatges amb suport perquè els avis puguin tenir acompanyament en algunes tasques és una altra de les opcions sobre la taula i una demanda de la gent gran, malgrat que encara és un projecte embrionari. Centres de dia a cada parròquia és també una aspiració de la qual s’ha parlat amb els comuns. Ara n’hi ha a Sant Julià i Canillo i la Creu Roja en gestiona un a la capital. També n’hi ha en residències. Combatre la soledat i l’aïllament és un altre dels objectius del 2022 i es volen crear equips de proximitat amb les persones que tracten amb els avis, del metge al botiguer.

El pla

Menys residència

L’objectiu prima romandre a casa. En tot cas, a les residències també es treballa amb nous models per fomentar l’autonomia dels usuaris.

Habitatges

És un recurs demanat per la gent gran: habitatges amb serveis de suport. Ara ja hi ha algun cas, com un pis del Govern a Ordino.

Centres de dia

Un a cada parròquia és l’objectiu. Ara n’hi ha a Sant Julià, Canillo i la Creu Roja en gestiona un a la capital.

DEBAT TENS SOBRE ELS PREUS DE LES RESIDÈNCIES

La comissió va sortir del guió. Normalment acostumen a ser informatives i l’oposició pregunta però no hi ha debat polític. Ahir, però, la qüestió de l’increment de tarifes de les residències que el PS fa dies que denuncia va provocar un intercanvi tens entre la ministra i el president del grup socialdemòcrata, Pere López. La revisió tarifària fa part de tot aquest treball amb relació als recursos sociosanitaris i Pallarés va defensar que era necessària perquè s’estava donant la situació que hi havia diferències entre residències respecte a la quantitat que es rebia de la CASS i perquè calia adaptar els preus a la legislació i al principi de cor­responsabilitat. Un cop més, la ministra va insistir que malgrat que el cost que ha d’assumir l’usuari és major, el Govern ajudarà qui no pugui assumir-ho, però va insistir que la família que tingui recursos per contribuir ho ha de fer. López, però, va denunciar que el sistema aboca les famílies a acudir a un sistema d’ajudes “molt dur i exigent” que, va denunciar, acaba “despullant” tota la família que ha d’acreditar els recursos econòmics. López va insistir que es tracta de tarifes que poden arribar als 1.500 euros, quan abans eren com a màxim de 1.000. El socialdemòcrata també va denunciar que el pla que els havien presentat mancava d’elements essencials com l’estimació de recursos o finançament.