contractacions públiques
La majoria reacciona a les sospites sobre Ferran Costa
La coalició presenta una pregunta al Govern perquè faci públiques les adjudicacions “a assessorament lingüístic i formació en idiomes”
Ferran Costa, Carles Enseñat i Carles Naudi ahir al matí en roda de premsa.
Els grups de la majoria volen tancar la polèmica de les adjudicacions a Inlingua, empresa especialitzada en cursos d’idiomes propietat de Ferran Costa. Ahir, els tres grups que conformen la coalició, Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos, van comparèixer per anunciar que presentarien una pregunta per escrit al Govern per tal que aquest fes públics “els imports anuals que ha destinat a assessorament lingüístic i formació en idiomes dels treballadors públics entres els anys 2015 i 2021”.
Aquesta informació és la que la consellera general no adscrita, Carine Montaner, ja va demanar a l’executiu. En primera instància ho va fer amb una demanda d’informació i en segona amb una pregunta per escrit. En el primer cas, els consellers han de mantenir la informació en privat, mentre que quan l’executiu rep una pregunta per escrit té l’obligació de publicar la seva resposta.
En aquella ocasió el cap de Govern, Xavier Espot, va respondre a la consellera no adscrita que “atesa la coincidència de les dades sol·licitades a la demanda d’informació [...] us comuniquem que no disposem de cap altra informació que la que ja va ser lliurada”.
“Quan vaig veure la resposta que feia que aquesta boira que hi ha sobre aquest tema continués vaig dir, i jo soc el primer interessat, que tot això fos públic”, va assegurar ahir Ferran Costa, president del grup parlamentari liberal. Per la seva banda, el president del grup demòcrata, Carles Enseñat, va assegurar que aquesta “informació ja és pública perquè és al BOPA”, i va afegir que la pregunta presentada “sorgeix amb la voluntat d’acabar amb aquest núvol de fer veure que hi ha part de la informació que s’amaga”, mentre que Carles Naudi, president del grup de Ciutadans Compromesos, va dir que “en una resposta escrita no és pot encabir un dossier de 50 pàgines”.
El BOPA recull fins a onze adjudicacions des del 2015 fins al 2022 a Inlingua. Tres són de Govern (dues aprovades per l’actual executiu), tres de FEDA, tres més d’Andorra Telecom, una del comú d’Encamp i una de la Universitat d’Andorra.
Amb relació al fet que empreses de consellers generals es presentin als concursos públics, Enseñat va considerar que “el que cal és mirar si hi ha hagut autocontractació que és delicte, Andorra és un país molt petit i per tant totes les empreses s’han de poder presentar, també si són propietat d’un conseller general; tancar la porta que unes 7.000 persones no puguin optar mai a cap tipus de contracte públic és anar molt lluny”. Enseñat va afegir que la consellera Montaner “no tenia intenció de tenir la informació, sinó fer escarni i fer veure quelcom que no hi és”.
Montaner, per la seva banda, va celebrar el “canvi de rumb” de la majoria, “que va cap al camí de la transparència real”. Respecte a les acusacions d’Enseñat, Montaner va apuntar que el president dels demòcrates “sap perfectament que hi ha molts consellers que acostumen a fer una demanda d’informació i en paral·lel una pregunta escrita” per tal de “comprovar la veracitat” de la resposta escrita de Govern.
El PS finalment no presentarà cap pregunta parlamentària sobre aquesta qüestió, tot i que fonts dels socialdemòcrates consideren que aquest moviment de la majoria “deixa Espot en fora de joc”, tenint en compte que el cap de Govern no va voler respondre públicament a Montaner.