“Teníem un fill infeliç”

La gent no sap què és. Els sona la paraula transgènere però no saben què comporta.” Aquesta és la percepció de Nieves Calvo, la mare d’una nena transgènere de set anys que ahir va accedir a parlar amb el Diari amb l’objectiu d’apropar la realitat de la seva filla a la gent amb motiu del Dia mundial de la visibilitat transgènere. “La sensibilització és molt important. Cal entendre que per ser transgènere no és necessari hormonar-se ni operar-se. Encara hi ha gent que no entén que hi ha dones que tenen penis i homes que tenen vulva”, va lamentar. “De fet, moltes de les persones que acaben optant per canviar de sexe ho fan per la pressió de la societat. Volen assemblar-se el màxim possible als cànons físics d’una dona”, va explicar, a més de deixar clar que “hauríem de ser nosaltres els qui canviem la mirada”.

Calvo va explicar que, en el seu cas, tot va començar quan va tenir un fill que, des de ben petit, s’expressava i es dirigia a ella com si fos una nena. “Nosaltres, al principi i per desinformació, li explicàvem que era un nen”, va relatar. Va arribar un moment, però, que ella mateixa es va adonar que hi havia conductes que no entraven dins la normalitat. “Alguna cosa li passava. Teníem un fill que no era feliç i li ho notàvem”, va recordar, tot destacant “que no era només un tema de joguines”. Llavors, Calvo va començar a buscar informació sobre tot plegat. “Recordo que vaig anar al pediatre i em va dir: ‘Tranquil·la, que és petita’”, va relatar. Ella, però, no es va donar per vençuda i es va posar en contacte amb una noia de la ludoteca que, al seu torn, la va derivar a una altra mare que tenia una filla transgènere i que, precisament, acabava de fer el trànsit social. “S’anomena així el moment que ja surten al carrer com allò que són”, va afirmar. “Ella, que formava part d’una associació de Catalunya, va ser qui em va informar. A partir d’aquí vam crear l’associació Diversand.”

Calvo considera que l’Emma –el nou nom que ha triat la seva filla– ha tingut sort en el sentit que ha comptat amb el suport de la família. “Vull recalcar que fer un bon acompanyament és essencial. Si com a familiar no ho fas és una manera de maltractament de la infància”, va assegurar, a més de puntualitzar que en l’àmbit social l’Emma tampoc s’ha trobat mai cap problema a l’escola. “L’únic problema que hi ha és en l’àmbit legal, ja que a Andorra no es permet fer el canvi de nom al Registre civil”, va denunciar. Un fet que a la pràctica es tradueix en molts entrebancs. “A molts llocs on anem li demanen el carnet i sempre ho hem d’explicar. No m’atreveixo a viatjar per la por a què pugui passar, per exemple, en un aeroport”, va assegurar. Per altra banda, però, celebra els avenços que ha fet el col·lectiu. “Hem aconseguit que actualment es facin moltes formacions dirigides al professorat a les escoles i estem contents”, va assegurar Calvo.