La vídua de l'atropellat al McDonald's retira l'acusació

L’atropellament mortal davant el McDonald’s de l’avinguda Tarragona que es va produir la nit del 21 d’agost del 2020 va arribar ahir a judici al Tribunal de Corts. La vista, que segueix avui, se centra a determinar si el conductor del totterreny que va envestir la víctima causant-li la mort va actuar amb intencionalitat. El fiscal hi veu aquesta circumstància i, per aquest motiu, considera que els fets són constitutius d’un assassinat, pel qual demana 16 anys de presó, mentre que l’acusació formulada per la mare i les germanes de la víctima demana 20 anys. En canvi, la defensa reivindica que no hi va haver intencionalitat i qualifica els fets d’homicidi per imprudència greu, demanant que se’l condemni a set mesos de presó. La vídua i la filla, que estaven a l’interior del cotxe quan els fets van passar, van retirar els càrrecs després d’haver rebut la indemnització de 183.000 euros de l’assegurança. Si se’l considerés culpable seria el condemnat qui hauria d’assumir el pagament amb la incertesa de si podria fer-hi front.

Volia “marxar del lloc”

L’autor de l’atropellament –que fa un any i mig que està empresonat– va manifestar durant el judici que va realitzar una maniobra evasiva “per marxar del lloc” i que “en cap moment vaig tenir la intenció de fer-li mal”. Durant el relat va explicar que la víctima circulava en un turisme quan va realitzar una “maniobra brusca i violenta” que va tallar el pas del totterreny. La seva dona, que viatjava com a copilot, va tocar la botzina i la reacció del conductor del turisme, explica, va ser baixar amb una actitud “amenaçadora”, “insultant i increpant” el conductor amb paraules com “gilipolles, fill de puta, baixa del cotxe!”. L’acusat va assegurar que quan va accelerar el vehicle –que és automàtic– la víctima no estava al davant. “En el moment que faig la maniobra per marxar no el veig, només sento un cop i a continuació paro”, va al·legar, recordant que va quedar en “estat de xoc, de pànic extrem”.

La dona va esgrimir que li va fer “por la cara de fúria i ràbia” de l’home mentre insultava el seu marit i que “vaig pensar que el volia agredir”. Diversos testimonis van corroborar que la víctima hauria baixat del vehicle amb “una actitud que feia por, molt agressiva”, i que “cap de nosaltres s’hi hauria posat”. Alguns van dir que “no em van semblar accions premeditades, sinó que van ser reaccions... va ser qüestió de segons”. En canvi, altres testimonis van valorar que “va arrencar anant a buscar intencionadament el vianant” i que el podria haver esquivat. Tots van coincidir que l’acusat no va socórrer la víctima, sinó que es va quedar “immòbil” i “en estat de xoc”.

Les imatges

Durant el judici van reproduir les imatges de les càmeres que mostren com el turisme de la víctima, que circulava pel carril esquerre de l’avinguda Tarragona, de cop i volta va realitzar una maniobra per incorporar-se al carreró del McAuto, tallant completament la trajectòria del cotxe de l’acusat, que avançava pel carril de la dreta. Tot seguit, la víctima va retrocedir lleugerament el vehicle, el va aturar i va baixar. L’acusat, que havia frenat davant la maniobra, va avançar el vehicle per posar-se a l’altura de l’home, que es va dirigir a la finestra del copilot –baixada– i els va dir alguna cosa. Després, l’acusat va avançar lleugerament el cotxe, com si volgués marxar, però la víctima es va aturar davant del vehicle i el va colpejar per després dirigir-se cap a la finestra del pilot. En qüestió de segons, el conductor va arrencar el totterreny fent un gir cap a l’esquerra, el va atropellar i, immediatament, va tornar a aturar l’automòbil.

Un altre incident

Aquella mateixa nit la víctima es va veure involucrada en un altre incident quan va xocar contra un vehicle mentre l’avançava saltant-se la línia contínua. El conductor d’aquest altre automòbil va indicar que l’home “va sortir superviolent, cridant”, i va observar que “feia olor d’alcohol”.

S'INTERESSEN PER LA INFÀNCIA DE L'ACUSAT

L’acusació que representa la mare i les germanes es va interessar per la infància de l’acusat a Teheran, on va néixer. L’estratègia es basava a qüestionar si la vivència de la revolució podria haver “influït” en la seva conducta. De fet, l’acusació va estendre les preguntes sobre la infància de l’acusat a la seva dona, quan la defensa va al·legar que se li demanava per uns fets que ella no havia viscut. Malgrat això, la presidenta de la sala va permetre seguir l’interrogatori, indicant que seria un testimoni de referència.