Tot canvia en 29 segons

Diuen que en qüestió de segons la vida pot fer moltes voltes. En aquest cas van ser 29 segons els necessaris perquè aquestes vides fessin un tomb de 180 graus. La primera, la de l’home que va morir en ser atropellat per un totterreny davant del McDonald’s de l’avinguda Tarragona. Però també la del conductor, un odontòleg de nacionalitat espanyola que va venir a passar un cap de setmana en família al Principat, com era habitual, i que s’hi va quedar, però entre reixes.

Aquest home, que mai havia tingut cap conflicte amb la justícia i que els pèrits valoren com “una persona clínicament normal” i sense risc de reincidir, fa un any i set mesos que dorm a la Comella esperant el judici que ha de decidir si és absolt o se’l condemna a 20 anys de presó. El cas va arribar al Tribunal de Corts dijous passat i després de la segona jornada, que es va allargar set hores, una de les frases que més es van repetir entre els assistents a la sala –plena de gom a gom els dos dies– va ser: “No m’agradaria estar en la posició de la batlle.” El motiu és que no es discutien els fets, que són clars –el totterreny de l’acusat efectivament va envestir la víctima–, sinó les intencions de l’inculpat, un element difícil de valorar i que determinarà la qualificació de la seva actuació.

“Creiem que s’està jutjant un cop d’ira.” Amb aquestes paraules, el fiscal va iniciar l’exposició del seu informe. “No és una acció reflexiva ni premeditada”, sinó una “reacció instintiva puntual”, que es va produir en un lapse de temps de dos segons –el que va transcórrer des que la víctima es va posar davant del vehicle per obstaculitzar-li el pas fins que va ser atropellada–. Tot i aquesta apreciació, el fiscal no va vacil·lar a demanar una pena molt elevada, de 16 anys de presó, per un presumpte delicte d’assassinat. Als seus ulls, l’acció va ser “dolosa, voluntària, conscient i coneguda”, i va actuar amb traïdoria, perquè entén que el cotxe és un mitjà que permetia assegurar l’acció i evitar que la víctima es pogués defensar. A més, va demanar que se l’expulsi definitivament del Principat, que se li retiri el carnet de conduir per un període de 16 anys i el comís del vehicle –que és de l’esposa–, que considera “l’arma”. L’acusació de la família també hi veu assassinat, però va demanar una pena més alta, de 20 anys.

Quan va ser el torn de la defensa, aquesta va admetre que “feia anys que no portava una defensa que em pesava tant”. En un principi, demanava l’absolució perquè “entenem que mai hi ha hagut intenció de causar la mort”. Tanmateix, la qualificació definitiva va ser d’homicidi per imprudència greu, per la fatalitat de les conseqüències, i va demanar set mesos de presó.

El lletrat va esgrimir que “és evident que per cometre un assassinat hi ha d’haver premeditació” i va criticar que “si podem entendre que en un segon i mig som capaços d’idear un pla per assegurar el resultat de l’acció dolosa i deliberada... me’n torno a la universitat”. Així, va reiterar que l’inculpat, en una situació de pànic, va intentar fugir de l’escenari i que va girar el volant perquè, un segon abans, la víctima es trobava davant el vehicle. A més, va recordar que “davant dues teories possibles, el tribunal ha d’adoptar la menys perjudicial” per a l’acusat.

Si bé la defensa va compartir amb el fiscal la desproporció, va demanar almenys que la legítima defensa es reconegués incompleta. Sobre si la víctima va contribuir a la realització dels fets, va recordar la seva actitud agressiva i que els pèrits havien indicat que el finat havia consumit alcohol, fet que hauria pogut incentivar el desenllaç. El que més el va indignar va ser que el fiscal reconegués “els grans esforços del senyor a fer front a la responsabilitat civil”, però no preveiés l’atenuant per haver compensat la víctima, recordant que va “donar tot el que tenia” i que ja s’han pagat 200.000 euros.

L'ASSEGURADORA DEMANA L'ABSOLUCIÓ

La defensa de l’asseguradora va criticar que “cal una prova important per imposar 16 anys de presó a una persona”, i va demanar l’absolució al·legant que el conductor va viure una “por insuperable”, una circumstància eximent de la responsabilitat penal. A més, va sostenir que les conseqüències “no eren previsibles” i que “no trobem dol i molt menys traïdoria”. Ara bé, en cas que se’l consideri culpable, l’asseguradora es farà càrrec de la responsabilitat civil, perquè és espanyola i s’acull a la legislació d’aquest país. En canvi, a Andorra el dol no és assegurable.