“Ningú que conegués la història es pot sorprendre per aquesta guerra”

Amb la veu trencada però una memòria que no perdona, Eugeni Bregolat, exambaixador espanyol a Rússia i a Andorra, atén el Diari d’Andorra en una entrevista en la qual repassa l’evolució històrica de dos territoris agermanats i que avui estan en guerra. Un conflicte, el de Rússia i Ucraïna, que Bregolat qualifica de “guerra civil” i que era previsible tenint en compte la història d’aquest territori des de la caiguda de la Unió Soviètica. El diplomàtic analitzarà demà a les 18 hores els escenaris de sortida del conflicte d'Ucraïna en una conferència organitzada per l'Empresa Familiar Andorrana a l'Arthotel.

Com està vivint el conflicte després de tantes setmanes?

Trenca el cor a qualsevol persona que vegi la situació actual. I més amb les últimes imatges terrorífiques que han sortit. La meva dona és russa i ho sentim tots molt de prop. Per sort, no tenim parents a Ucraïna ni cap parent rus en edat militar. Però és una situació tràgica.

Vostè que ha estat ambaixador a Rússia, com creu que viu la situació la gent del carrer?

Hem de pensar que per als russos i els ucraïnesos és una situació molt difícil d’entendre. A Ucraïna hi ha prop de dotze milions de russos i a Rússia hi ha uns quants milions d’ucraïnesos. Tothom té el cor partit, quasi podríem parlar de guerra civil.

I doncs, per què aquesta guerra?

Són molts segles d’estar junts, molts segles en els quals Rússia i Ucraïna eren la mateixa cosa. Per als russos pensar que Ucraïna no forma part del mateix Estat ho senten com que els han tallat la cama, és una complexitat molt gran. I els ucraïnesos tenen una identitat clarament partida. Això no vol dir que siguin tots partidaris de la guerra, tampoc vol dir que els russos que senten Ucraïna com a pròpia siguin partidaris de Putin, però cal entendre que són coses que venen de molt lluny i d’una complexitat històrica i emocional molt gran.

Es podria haver evitat la guerra?

Hem de mirar enrere per entendre on som. Rússia el que demanava abans de l’inici del conflicte, de molt abans, era la neutralitat d’Ucraïna. Per la seva banda, Ucraïna va respondre dient que era sobirana i que ningú no podia decidir si tenia dret a entrar a l’OTAN o no. Ara bé, si aquesta suposada neutralitat s’està negociant, salta a la vista la pregunta: per què no es va dir abans? De totes maneres, si mirem les posicions d’ambaixadors nord-americans i els grans pensadors geoestratègics, ja van dir que l’expansió de l’OTAN era un fet molt perillós. L’actual director de la CIA ja va avisar, amb el final de l’URSS, que s’havia trencat un cos que estava unit des de feia segles. Ningú no pot ignorar que aquest desastre podia passar. Així i tot, segueix sent inaccep­table.

Per tant, s’està reescrivint la història del final de l’URSS?

Estic convençut que si ara es pogués rebobinar, els Estats Units farien les coses diferents. Molta gent sent que el final de l’URSS va ser regalar totes les conquestes des de Pere el Gran. Aquest sentiment és el que representa Putin. Per això, el mateix Gorbatxov quan el 1991 intentava salvar la Unió Soviètica va dir que no mantenir el territori unit provocaria una guerra entre Rússia i Ucraïna. Ningú que conegués la història es pot sorprendre per aquesta guerra.

Com creu que acabarà aquest conflicte?

No ho sé què deu tenir Putin al cap. Un cop s’ha embarcat en tot això si pot imposar la seva força militar segurament anirà més lluny, però sembla clar que ara per ara les coses no li han anat com volia. De totes maneres, queda encara molt partit. Si al final es pot arribar a un pacte en el qual cadascú pugui vendre que ha sortit guanyador, també pot ser una opció.

Com valora a escala diplomàtica que Andorra s’hagi sumat a les sancions a Rússia?

És obvi que Andorra hagi fet el que ha fet la Unió Europea. Hi ha una tònica general i hi ha una sensació de greuge. Em sembla lògic.

Tindran efecte?

Les sancions tendeixen a provocar efectes de fons a mitjà i llarg termini mentre que el que passa al camp de batalla sol ser més ràpid.

Aquesta guerra és un fracàs de la diplomàcia?

Totes les guerres ho són.