Andorra vol que la Unesco reconegui la transhumància del país

Andorra ha presentat la candidatura d'ampliació performar part del Patrimoni cultural immaterial de ‘la Transhumància, moviment estacional de ramats’, en col·laboració amb nou altres països, segons informa l'executiu en un comunicat. Així ho ha explicat ladirectora de Patrimoni Cultural, Isabel de la Parte i el director d’Agricultura, Josep Casals. En aquest sentit, la transhumànciaja va ser reconeguda per la Unesco amb aquest distintiu l’any 2019 a proposta d’Àustria, Grècia i Itàlia, i ara amb aquesta candidatura s’hi volen afegir set països -Andorra, Albània, Croàcia, Espanya, França, Luxemburg i Romania- que comparteixen la voluntat de salvaguarda aquesta pràctica.

L'executiu recorda que a Andorra la transhumància va ser inclosa com a bé immaterial el 2 de desembre 2020 i a partir del 10 de desembre d'aquell any, el país va sumar-se als treballs per fer extensiva la inscripció a la Unesco. Així, el departament de Patrimoni Cultural ha coordinatels treballs tècnics per a l’elaboració de les parts del dossier de candidaturaamb la col·laboració del departament d’Agricultura del Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, així com de l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra (APRA), i el suport del ministeri d’Afers Exteriors. Així mateix,s’ha informat dels avenços que es produïen a la Comissió Nacional Andorrana per a la Unesco (CNAU).

La inscripció en la llista representativa del Patrimoni cultural immaterial, segons defensa Govern, és una mesura per salvaguardar i reconèixer aquesta pràtica tradicional que afavoreix el desenvolupament sostenible, promou el benestari la producció de productes de proximitat i ajuda a la protecció dels espais naturals. Així mateix, vol impulsar acions per assegurar-ne el reconeixement social i fer-la atractiva a les generacions més joves.La transhumància del bestiar s’ha practicat tant dins del mateix territori –per aprofitar les pastures d’alta muntanya a l’estiu, el que es coneix com transhumància vertical– com movent els ramats cap a les planes dels territoris veïns d’Espanya i França – (transhumància horitzontal- i ha deixat al Principat, un llegat en forma de patrimoni arquitectònic -bordes, cabanes de pastor, orris o camins de pedra seca.

La candidatura s'ha pogut tirar endavant amb la implicació del sector i que ha explicat el seu suport a través de l’APRA i de Ramaders d’Andorra, així com de nombrosos ramaders que s’hi han volgut afegir a títol individual. També donen suport a la candidatura el departament d’Agricultura, el Comú de Canillo, l’Associació de Cultura Populard’Ordino i qui va ser veterinari del Consell General, director del departament d’Agricultura i impulsor de la represa de la fira del bestiar d’Andorra la Vella, Casimir Arajol.

D'altra banda, Govern explicat que la candidatura ha estat coordinada per Espanya i França en el sentit que un cop culminatsels treballs d’elaboració del dossier de candidatura, la Delegació Permanent d’Espanya a la Unesco va convocar els ambaixadors dels estats implicats a l’acte de signatura, que va tenir lloc a París el 24 de març, aquesta esva presentar telemàticament el 30 de març i el dossier físic es lliurarà properament. La decisió sobre l’ampliació de la inscripció es prendrà a la reunió del Comitè de la Convenció per a la salvaguarda del patrimoni immaterial prevista a finals del 2023.