patrimoni cultural immaterial
Andorra vol que la Unesco reconegui la seva transhumància
El moviment estacional dels ramats es reconeix a altres països des de l’any 2019
La transhumància és la migració estacional dels ramats.
Andorra va presentar ahir la candidatura d’ampliació per formar part del patrimoni cultural immaterial de La transhumància, moviment estacional de ramats, en col·laboració amb nou altres països, segons van informar la directora de Patrimoni Cultural, Isabel de la Parte, i el director d’Agricultura, Josep Casals.
La transhumància ja va ser reconeguda per la Unesco amb aquest distintiu l’any 2019 a proposta d’Àustria, Grècia i Itàlia, i ara amb aquesta candidatura s’hi volen afegir set països –Andorra, Albània, Croàcia, Espanya, França, Luxemburg i Romania– que comparteixen la voluntat de salvaguarda aquesta pràctica.
L’executiu va recordar en un comunicat que a Andorra la transhumància va ser inclosa com a bé immaterial el 2 de desembre del 2020 i a partir del 10 de desembre d’aquell any el país va sumar-se als treballs per fer extensiva la inscripció a la Unesco. Així, el departament de Patrimoni Cultural ha coordinat els treballs tècnics per a l’elaboració de les parts del dossier de candidatura amb la col·laboració del departament d’Agricultura del ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, així com de l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra (APRA), i el suport del ministeri d’Afers Exteriors.
La inscripció a la llista representativa del patrimoni cultural immaterial, segons defensa Govern, “és una mesura per salvaguardar i reconèixer aquesta pràctica tradicional que afavoreix el desenvolupament sostenible, promou el benestar i la producció de productes de proximitat i ajuda a la protecció dels espais naturals”. Per aquest motiu, l’executiu aposta per assegurar-ne el reconeixement social i fer-la atractiva als més joves.
La transhumància del bestiar s’ha practicat tant dins del territori –per aprofitar les pastures d’alta muntanya a l’estiu, que es coneix com transhumància vertical– com movent els ramats cap a les planes dels territoris veïns d’Espanya i França –transhumància horitzontal–, i ha deixat al Principat un llegat en forma de patrimoni arquitectònic, com ara bordes o cabanes de pastor.