Promoció al cos

Malestar dels comissaris per la reducció de les guàrdies

La incorporació futura d’inspectors majors suposarà per als comissaris deixar de fer molta d’aquesta feina extra molt ben remunerada

La festa de la patrona de la policia, l'any 2019.Fernando Galindo

Creat:

Actualitzat:

La reestructuració interna que el ministeri d’Interior planteja fer progressivament dins del cos de la policia ha topat amb el malestar dels comissaris, que veuen com les nombroses guàrdies que actualment fan de manera exclusiva es reduiran dràsticament quan es nomenin els inspectors majors, fins a set segons la proposta de la cúpula del ministeri i la direcció, encara que el nombre dependrà dels resultats del concurs intern.

Les guàrdies suposen un ingrés extra important –un 20% del sou, segons fonts internes–, i la Llei qualificada de la policia les subscriu només als comissaris. Ara per ara només n’hi ha dos, Teresa Ferreira i Frederic Gutiérrez, mentre que el tercer, el comissari major Jordi Lluís, es va incorporar a la unitat d’intel·ligència financera (UIFand) i no té previst el trasllat.

Els futurs inspectors majors estaran facultats per fer guàrdies –dependrà de l’organització que es faci des de la direcció–, tot i que l’escenari més probable és que es limitin als caps de setmana i dates assenyalades, ja que en dies laborables normals inspectors majors i comissaris podran distribuir-se la feina per torns sense necessitat que computin com a guàrdia, suposant un estalvi per al ministeri.

Un altre punt de fricció és que alguns dels set agents que tenen el grau d’inspector i que podran optar a inspectors majors s’oposen que Ferreira i Gutiérrez estiguin al comitè de selecció. Preguntat per aquesta qüestió, el ministre d’Interior, Josep Maria Rossell, va ser clar: “La llei ho contempla d’aquesta manera i si algú no hi està d’acord s’analitzaran els motius i si es compleixen els requisits.”

Més amunt en l’escala professional, els comissaris defensen que per accedir al càrrec que ells ja ostenten ha de ser necessari disposar del títol universitari en dret, quelcom que el titular d’Interior nega. “La llei no ho contempla d’aquesta manera i no tenim pensat fer canvis”, va descriure, alhora que va explicar que els futurs inspectors majors no poden accedir al grau de comissari fins a dos anys després del seu nomenament, i que després han de passar una formació a l’estranger. “Estem parlant de tres anys aproximadament fins que puguin exercir com a comissaris” després de superar la promoció interna.

La Llei de la policia preveu dos camins per arribar a comissari: per concurs intern o extern –en aquest darrer fa falta el títol en dret–. Fa uns mesos va quedar desert un concurs extern i ara mateix no figura a l’agenda del ministeri fer-ne un altre, tot i que tampoc es descarta convocar una plaça externa si les circumstàncies ho recomanen.

El ministre és ferm defensor de promoure la mobilitat dins del cos. Es considera que la mobilitat és important perquè el personal treballi motivat i que aquesta s’ha de promoure des de dalt. És per això que el nombre d’agents que passin al nivell d’inspectors majors condicionarà la resta de places que quedin buides a les escales inferiors.

Els responsables estan convençuts que calen incentius i tenen el convenciment que és possible progressar al cos, i que els concursos externs només es faran en casos excepcionals.

CANVI EN GAIREBÉ TOTS ELS DEPARTAMENTS AMB DISCREPÀNCIES

La promoció que està en ment dels màxims responsables passa per un concurs de set places d’inspector major, la resta de categories dependran dels ascensos dels primers. Segons les mateixes fonts farien falta més de set inspectors majors, perquè hi ha dues unitats sense cap. També van remarcar que el reglament d’organigrama preveu un cap d’unitat i un sotscap. Una estructura que una part d’agents considera massa elitista. De fet, tot apunta que les set places d’inspector major serien ocupades pels agents que es van veure afectats per la darrera remodelació, a final de l’any passat. Les fonts remarquen que si les categories superiors no es mouen es bloqueja tota l’escala. La dimissió el mes passat del president del Sindicat de Comandaments (Sicop), Marc Serrat, estaria lligada a aquestes discrepàncies internes i als retrets que ha rebut per part de companys. Una part de la plantilla no entén la necessitat de crear places d’inspector major. Altres consideren que alguns companys volen posar fre a la possibilitat d’ascensos per temor a la competència.

tracking