Gallardo afirma que el banc mai els ha reclamat el deute

El president de Liberals, Jordi Gallardo, va assegurar ahir que el banc mai els ha reclamat el préstec de 112.000 euros que el partit va demanar el 2010 amb venciment el 2011. El liberal va afirmar que quan ell i altres membres de la formació decideixen seguir endavant amb el partit el 2011 “tant l’equip sortint com el banc ens acrediten que no hi ha cap deute exigible pendent”. “No hauríem acceptat agafar un partit amb un passiu com aquest”, va remarcar. En aquest sentit, va indicar que “no hem posat mai el deute als nostres comptes perquè mai havíem tingut coneixement que aquest deute existia”, fins al 2017, quan el Tribunal de Comptes en fa referència en el seu informe. Gallardo va indicar que desconeix si el deute s’ha pagat o si va ser condonat, però va reiterar que se’ls va assegurar que era un préstec “vençut, no exigible i fallit”.

La causa està ara a la Batllia i ahir al matí van anar a declarar l’extresorer del partit, Maanan Aouraghe, i un membre de l’entitat bancària com a encausats, i l’expresident del Partit Liberal Enric Pujal com a testimoni. El Tribunal de Comptes va posar els fets en coneixement de la Fiscalia el juny del 2020 però no va ser fins al març d’enguany que la justícia va informar el partit de la investigació. El fiscal sospita que el crèdit personal, que va ser signat per Enric Pujal en nom del partit, va ser condonat pel banc, fet que podria considerar-se finançament il·legal d’un partit polític. Davant d’aquests dubtes, el fiscal ha enviat el cas a la Batllia, que està fent ara les diligències prèvies. El màxim responsable del partit va admetre que “no és una situació que ens agradi” però va garantir que “estem tranquils”.

Sense responsabilitats

Gallardo, acompanyat de la secretària general del partit, Maribel Lafoz, va pressuposar la bona gestió dels seus antecessors matisant que en aquell moment no existia la llei de partits polítics, que es va aprovar a final del 2014. “Cal veure quina legislació hi havia en aquell moment”, va indicar Lafoz fent referència a la investigació per finançament il·legal. Amb tot, el president liberal va apuntar que “investigar això no és feina nostra”, i va considerar que “no ens podem fer responsables de la gestió anterior a la nostra arribada”. “Tenim un històric i no renunciem a trenta anys de trajectòria liberal, però no podem respondre per una gestió que no és la nostra”, va deixar clar Gallardo.

El també ministre de Presidència, Economia i Empresa va insistir que el banc mai els ha reclamat res i que no van tenir coneixement del deute fins que surt a l’informe del Tribunal de Comptes. De l’únic compte que tenien coneixement era del que té actualment el partit i amb el qual opera, segons el responsable de la formació blava. En aquest sentit, i segons el que consta al Tribunal de Comptes, la darrera comunicació que va rebre el PLA en relació amb el crèdit que ara s’investiga data de l’abril del 2011, data prèvia a l’entrada de l’equip de Gallardo. En aquest sentit, va voler diferenciar molt clarament dues etapes, l’anterior al 13 d’octubre del 2011 i la posterior, quan Gallardo i el seu equip agafen la gestió de l’encara Partit Liberal (PLA).

Maniobra política

Pel líder liberal tot plegat respon a una campanya per desacreditar-los i debilitar-los que va atribuir al PS. “No em crec les coincidències”, va comentar Gallardo, fent referència a les declaracions de Pere López sobre el deute dels liberals en el Consell General en què es va votar l’entrada de Maanan Aouraghe com a membre de l’AFA. “A alguns no els agrada que estiguem al Govern, com el Partit Socialdemòcrata, que encara no ha digerit els resultats de les eleccions”, va sentenciar Gallardo.

LLEI DE PARTITS I FINANÇAMENT ELECTORAL

La Llei de partits polítics i finançament electoral vigent des del 2015 va obligar totes les formacions a registrar-se com a tals. Abans d’aquesta data operaven com a associacions. A la llei es deixa clar que “la condonació d’interessos o de capital i l’establiment de condicions favorables diferents de les ordinàries de mercat o dels usos habituals del tràfic mercantil seran considerats com a donacions” sempre que no sobrepassin “un valor màxim anual de 6.000 euros”. Per tant, amb la llei actual el deute de 120.000 euros no podria condonar-se. La clau és, però, quina legislació s’aplicava el 2010, quan es va demanar el crèdit, i si es pot aplicar la llei vigent si es considera que el deute segueix pendent.