Uns 2.500 residents gals estan cridats a votar

Cinc anys després de l’arribada al poder d’Emmanuel Macron, impulsat per la plataforma europeista i socioliberal En Marxa!, el candidat centrista i la ultradretana Marine Le Pen tornen a ser els candidats amb més números per passar a la segona volta de les eleccions presidencials franceses. Com els del 2017, els comicis d’aquest any, que avui celebraran la primera volta, estaran marcats per la incertesa.

Al Principat, poc menys de 2.500 residents gals estan cridats a les urnes, segons van confirmar ahir fonts de l’ambaixada francesa a Andorra. Votarà el 3,85% menys de residents que en les anteriors eleccions, que van suposar l’ascens de Macron com a president de la República Francesa i com a nou copríncep del Principat. En aquella ocasió, 2.619 ciutadans francesos amb residència a Andorra estaven inscrits a les llistes electorals. És a dir, el 15,7% més que en les eleccions del 2012, quan l’ambaixada tenia registrats 2.264 inscrits.

A diferència de les darreres dues cites electorals, en aquests comicis només hi haurà un col·legi. El bureau de vote estarà ubicat a l’ambaixada francesa a Andorra, a l’edifici del carrer Les Canals d’Andorra la Vella, i obrirà de vuit del matí a set de la tarda. Aquest any no s’ha habilitat el col·legi electoral del Pas de la Casa, on van poder votar els residents d’Encamp i de Canillo en els comicis del 2017 i del 2012. Els resultats de la primera volta al Principat podrien fer-se públics demà a partir de les 10 de la nit. Tot i això, els mitjans de comunicació francesos oferiran estimacions de vot a peu d’urna a partir de les vuit del vespre, una hora després del tancament dels col·legis.

Frec a frec

La inesperada igualtat entre Macron i Le Pen, amb l’interrogant sobre si la ultradreta pot aconseguir la presidència francesa, dominava ahir la jornada de reflexió de la primera volta de les eleccions.

Com en el 2017, el president francès i la líder ultradretana són els favorits dels sondejos d’intenció de vot per passar a la segona volta del 24 d’abril, però una sèrie de factors han posat l’Elisi a l’abast de Le Pen. Si més no això és el que diuen els números. Els últims sondejos d’intenció de vot atribueixen a Macron entre el 26 i el 27% dels vots, mentre que Le Pen en rebria el 24%. El 2017 l’ara president va guanyar amb el 24% dels sufragis, mentre que la líder ultradretana va assolir el 21% del suport popular.

L’únic candidat que podria arrabassar a Le Pen el lloc en la segona volta és el líder esquerrà Jean-Luc Mélenchon (17-18%), que vol sorprendre a última hora amb la seva crida al vot útil entre els simpatitzants dels candidats d’esquerra i els ecologistes, que sumen entre el 10,5 i l’11% de la intenció de vot.

A la segona volta, les dades assenyalen que Macron guanyaria Le Pen per un ajustadíssim 51-49%, segons l’empresa demoscòpica Ifop. El sondeig de Harris és gairebé idèntic, amb el 51,5-48,5% a favor del president.

EL PRINCIPAT, UN FEU DRETÀ QUE VA ACABAR VOTANT MACRON

Els resultats de les eleccions presidencials franceses a Andorra han estat històricament favorables als candidats de la dreta conservadora. En els comicis del 2017, François Fillon, cap de llista de la formació d’Els Republicans, va ser el guanyador a Andorra en la primera volta. Fillon va obtenir un total de 354 vots i es va imposar a la resta de candidats amb contundència. Per sota van quedar Macron, amb 270 vots, Le Pen (230), Mélenchon (127), el socialista Benoît Hamon (50) i, seguint-lo de prop, el gaullista Nicolas Dupont-Aignan (46). En total, van emetre el seu vot 1.140 persones, és a dir, el 48,14% dels electors. La participació va superar en dos punts i mig la que va registrar-se a la primera volta de les presidencials del 2012, quan va votar el 45,5% del cens. En la segona volta, Macron va rebre gairebé el doble de vots que Le Pen. En total, 691 electors van donar suport al candidat socioliberal, mentre que 356 van fer-ho per la cap de cartell dels ultradretans. En els comicis del 2012, Nicolas Sarkozy, el candidat de la Unió pel Moviment Popular (UPM), va imposar-se a Andorra tant a la primera volta com a la segona. A la ronda definitiva, Sarkozy va obtenir fins al 67% dels suports. Al conjunt de França, però, en les dues voltes va imposar-se el candidat dels socialistes, François Hollande, que d’aquesta manera va esdevenir el president del país. A Andorra, la poca força d’Hollande entre els electors va fer que en la primera volta Le Pen obtingués dos vots més que el socialista i quedés en segona posició. Sarkozy també va imposar-se al Principat en les eleccions del 2007 a la candidata socialista, que aleshores va ser Ségolène Royal. A la segona volta, el conservador va obtenir a Andorra 980 vots, més del doble que Royal. Anteriorment, en els comicis del 2002 i el 1995, el candidat de la dreta neogaullista també va ser el preferit dels electors andorrans.