Macron també guanya els comicis a Andorra

Emmanuel Macron resisteix l’ascens de l’extrema dreta a la primera volta de les eleccions presidencials franceses. Resisteix a tot el país i també entre els residents al Principat. Així i tot, l’extrema dreta s’obre pas entre els francesos que viuen a Andorra –i que van anar a votar–, que ja són majoria si se sumen els resultats dels dos candidats de la dreta més extremista.

Gir a l'extrema dreta

Dels 945 vots emesos, que va suposar una participació del 38% (la xifra més baixa des de la primera volta del 2007), 200 vots van ser per a Éric Zemmour i 139 vots per a Marie Le Pen. En total, els dos candidats de l’extrema dreta van sumar 346 butlletes, per les 287 que va aconseguir l’actual Copríncep. Amb un 30,4% dels vots, Macron es va imposar entre els votants gals a Andorra, un percentatge superior al que va obtenir en l’àmbit nacional (27,8%). Tanmateix, Zemmour, amb un 21,2% dels vots emesos a l’ambaixada, i Le Pen, amb un 15,4%, van aconseguir, entre els dos, el 36,1% dels vots dels residents al país. De fet, els francesos a Andorra es van decantar principalment pel candidat més radical que no pas per la ja coneguda candidata de Reagrupament Nacional. Per la seva banda, el candidat de l’esquerra no tradicional, Jean-Luc Mélenchon, va ser quart a Andorra (129), mentre que en l’àmbit nacional es va consolidar en la tercera posició.

Tradicionalment, els residents gals es decantaven pel candidat de la dreta tradicional. Així, en les primeres voltes des del 1995, al Principat sempre s’havien imposat Els Republicans: Chirac, el 1995 i el 2002, Sarkozy (2007 i 2012) i Fillon (2017). De fet, aquest 2022 és el primer cop que s’ha imposat a Andorra un candidat d’un partit nou, com és La República en Marxa, d’Emmanuel Macron. Tot i aquest domini de la dreta conservadora, la presència de l’extrema dreta entre els residents francesos no és nova, ja que Reagrupament Nacional ha estat sempre considerablement present entre els que han pogut votar el Copríncep a l’ambaixada del Principat. Així, el 1995 Jean-Marie Le Pen, el pare de l’actual candidata, sempre va estar entre els quatre més votats: tercer el 1995, segon el 2002 i quart el 2007. Amb el relleu de Marie Le Pen, l’extrema dreta es va mantenir en segona posició a les primeres voltes del 2012 i el 2017, una tendència que s’ha trencat enguany. Per contra, és el primer cop que l’extrema dreta, en una primera volta, supera la barrera del 25% dels vots.

Un dels principals motius d’aquest creixement de les opcions més extremistes és la caiguda dels partits tradicionals, tant de la dreta com de l’esquerra. De fet, al Principat Valérie Pécresse, d’Els Republicans, va quedar en sisena posició amb només 39 vots, per darrere fins i tot del candidat verd (Yannick Jadot, 47 vots). Per la seva banda, la socialista Anne Hidalgo, va ser la novena opció més votada, amb només 20 vots, molt lluny de Mélenchon.

Segones voltes

El 2017, quan Le Pen també va passar a la segona volta, l’extrema dreta va poder recollir la totalitat de vots de Mélenchon, assolint els 356 vots. Tot i així, l’extrema dreta va quedar-se només amb el 31% dels vots de la segona volta, pel 60% que va obtenir Emmanuel Macron. En aquest cas, si la transferència de vot es mantingués, l’extrema dreta es podria imposar entre els residents francesos al país en la segona votació d’aquí a 15 dies.

REACCIONS

“Preocupen els extremismes com els de le pen”

Toni Puig, secretari de relacions internacionals (L'A)

Puig assenyala amb preocupació que “els extremismes hagin crescut”, però reconeix que Le Pen va fer una “gran campanya identificant els elements amb els quals la gent s’ha pogut identificar i que han passat factura a Macron”.

“És una llàstima la fragmentació de l’esquerra”

Pere López, President del partit Socialdemòcrata.

El cap dels vermells lamenta “des d’una perspectiva socialdemòcrata que l’esquerra estigués tan dividida”, amb referència als resultats de Mélenchon, amb qui “hi ha elements que no compartim”. López prefereix Macron a Le Pen.

“Macron ha estat un bon Copríncep”

Josep Pintat, President de Terceravia

El màxim responsable de la formació assenyala que “cap extremisme és bo” i es mostra “optimista” de cara al fet que l’actual Copríncep pugui renovar el càrrec per als propers anys. Pintat recorda que es tracta d’una decisió “del poble francès”.