Els membres del CSJ hauran de fer una declaració de béns

La modificació de la Llei qualificada de la Justícia introdueix un mecanisme de control dels béns dels membres del Consell Superior de la Justícia similar al que ja s’aplica als consellers generals i als membres del Govern, per la qual cosa tindran l’obligació de fer una declaració de patrimoni a l’inici i al final del seu mandat, en els mateixos termes que, per motius de transparència, fixa la legislació en relació amb els membres de les institucions constitucionals i els alts càrrecs.

La llei, que la setmana passada va presentar públicament el ministre de Justícia, Josep Maria Rossell, també estén als membres d’aquest organisme les causes d’abstenció i de recusació que regeixen per als batlles i magistrats, per evitar els conflictes d’interès en els assumptes que hagin de decidir i garantir.

Un cop exhaurit el mandat dins del CSJ els ja antics integrants no podran intervenir, en els dos anys posteriors al final de la seva activitat mandat, en cap dels assumptes sobre els quals hagi decidit el Consell Superior de la Justícia. La reforma inclou una menció molt especial que prohibeix als membres de la carrera judicial participar en subhastes públiques derivades d’una actuació judicial.

La resta de modificacions més noves fan referència a la creació de nous càrrecs per reforçar la plantilla de la Justícia. En el projecte de llei s’entona un mea culpa perquè la falta de recursos humans està provocant que el Tribunal Constitucional constati en diverses resolucions un funcionalment anormal de l’administració de Justícia degut a dilacions indegudes per part dels tribunals ordinaris, en vulneració del dret a un procés degut, i aquest fet ha derivat en declaracions de responsabilitat de l’Estat, és a dir, en indemnitzacions a les persones perjudicades.

El text encomana al Consell Superior de la Justícia l’aprovació d’un codi ètic de conducta, basat en els Principis de Bangalore, que serveixi de guia per a totes les persones que formen part del sistema judicial i el seu òrgan de govern. Els Principis de Bangalore sobre la conducta judicial han rebut una creixent acceptació de part dels diferents sectors de la judicatura mundial i dels organismes internacionals interessats en la integritat del procés judicial. Per això són vistos cada vegada més com un document que totes les judicatures poden acceptar sense reserves.

CLAUS

1 Adaptar el model a la societat actual

Es fa necessari adequar l’administració de Justícia i el seu govern a les condicions actuals i als seus nous requeriments.

2 Batlles habilitats per exercir a corts

En cas de necessitat els batlles poden ser habilitats per actuar en règim de suplència al Tribunal de Corts, quan no sigui possible la formació del tribunal amb els seus propis membres.

3 Codi de procediment penal antic

Es constata que el Codi de procediment penal ha de ser objecte d’una altra revisió.