Els col·lectius d'afectats reclamen més psicòlegs i psiquiatres

L’Associació per la Defensa del Jovent en Risc (ADJRA) i l’Associació de Familiars per la Salut Mental (AFMA) consideren que per fer una prevenció i seguiment adequats de la salut mental de la població falten recursos, especialment recursos humans. Arran de les dades publicades pel Govern sobre l’estat de salut mental i les xifres de temptatives de suïcidis, Sandra Cano, presidenta de l’ADJRA va comentar que “les dades no són reals, hi ha molts intents de suïcidi que no queden recollits perquè per la por de l’estigma no es fa públic. També tenim joves a centres fora del país. Els nou casos d’intents de suïcidi entre adolescents registrats el 2021 es queden molt curts”, i afegia que de manera informal saben que hi ha més casos.

FALTA DE RECURSOS

Més enllà de les dades, tant l’ADJRA com l’AFMA critiquen els pocs recursos que hi ha per tractar malalties mentals al Principat. “L’hospital necessita com a mínim 10 psiquiatres juvenils més”, va reivindicar Cano. Per explicar la falta de personal, va posar l’exemple d’una noia que forma part de l’associació. Després d’una visita amb el seu psicòleg en què va explicar que havia tornat a autolesionar-se el terapeuta va demanar-li que demanés hora per, com a màxim, quinze dies després, però quan va arribar al taulell només se li va poder oferir cita per al cap d’un mes. “No hi ha personal ni recursos per assegurar la freqüència de visites que demanen els facultatius”, va lamentar Cala presidenta de l’ADJRA.

La falta de personal càrrega l’atenció a persones amb malalties mentals a metges que no són especialistes. Rosa Lluís, presidenta de l’AFMA, va explicar que “hi ha molts problemes de depressió que no passen dels metges de capçalera, però no arriben mai al psiquiatre i pensem que haurien d’estar en mans d’especialistes”.

Quant a les dades d’intent de suïcidi, Rosa Lluís va defensar que s’ha d’apostar per la prevenció des de l’escola i que es treballi en la prevenció de la salut mental des de la primera ensenyança. “Durant la pubertat és quan més risc hi ha, evidentment que han de ser els professionals de la salut mental qui faci aquesta prevenció, però necessitem conscienciar des de l’escola, educant els adolescents, però sobretot els pares”, assegurava Rosa Lluís. Respecte a la prevenció del suïcidi entre adolescents, Yolanda Blanco, psicòloga i membre d’Acció Feminista, va indicar que el focus s’ha de posar sobretot en els col·lectius més proclius a la temptativa de suïcidi entre els adolescents. “Hem d’aplicar la perspectiva de gènere per ajudar a detectar els grups vulnerables davant el suïcidi. Sabem que entre les dones joves i el col·lectiu LGTBIQ+ són els grups en què es donen més casos”, assegurava Blanco recordant que els nou intents de suïcidi entre adolescents el 2021 van ser tots perpetrats per noies.

PSICÒLEGS ES FORMEN PER NO CAURE EN BIAIXOS DE GÈNERE

Diversos psicòlegs s’estan formant a títol particular per no caure en biaixos de gènere en el diagnòstic de problemes de salut mental. Condicions tan comunes com el trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat, el TDAH, tenen problemes de biaix de gènere en el seu diagnòstic. És un trastorn que segons les dades ofertes per Govern afecta més els nens que les nenes. Però. com explica la psicòloga infantojuvenil i membre d’Acció Feminista Yolanda Blanco, casos com el TDAH o el trastorn de l’espectre autista costen molt de diagnosticar en dones. En molts casos els paràmetres establerts responen als símptomes del sexe masculí. Un exemple clar és que a la prova estàndard de diagnòstic de l’autisme només troba els casos més greus en dones, però passa per alt els lleus. “Detectar aquests problemes també en les nenes per poder garantir una atenció adequada” és l’objectiu. Blanco i diversos companys han optat per formar-se a títol personal per oferir més bons tractaments. Tot i això, reclama que en els plans de salut pública s’apliqui la perspectiva de gènere en salut mental. Les estadístiques d’intents de suïcidi fetes públiques recentment revelen que són més freqüents en dones.