Reportatge
Monòlegs desconfinats
El llibre ‘Hasta el potorro II’, de Carla Guinot, arriba aquest mes a les llibreries després de la gran rebuda que va tenir entre el públic la primera edició.
Carla Guinot amb el llibre 'Hasta el potorro II, te confiné porque te quería'.
Una sàtira ben feta del confinament no es pot resumir en quatre línies. Aquest és el principal motiu pel qual el títol Hasta el potorro ha arribat aquest mes d’abril a les llibreries en forma de segona part. L’altre és la bona rebuda que ha tingut entre el públic. Així ho va explicar ahir l’autora, Carla Guinot. “La veritat és que vaig fer una campanya de crowdfunding i va funcionar molt bé”, va celebrar Guinot. “La crítica ha rigut molt, la gent d’Andorra se l’ha anat passant i jo m’he animat a escriure’n una segona part”, va afegir.
De fet, Hasta el potorro. Monólogos confinados para mentes desconfinadas es va publicar l’abril del 2021, quan Guinot, mare, professora i emprenedora, va decidir compartir la seva experiència durant els mesos de confinament. “El llibre no està basat en cap investigació científica ni filosòfica. Penso que la gent hi trobarà moltes opinions que potser ha pensat però que no s’ha atrevit a dir en veu alta”, va relatar, a més de destacar que aquesta segona part, que arriba ara a les portes de Sant Jordi, té un toc més àcid, a diferència de l’anterior. “El primer va tenir un to més humorístic”, va assegurar. Tot i això, sense allunyar-se del sarcasme, Guinot ha volgut reflectir en aquesta segona part, titulada Te confiné porque te quería, episodis tan sorprenents com incongruents que durant els darrers mesos han cridat l’atenció de tota la població durant el desconfinament. “Parlo de certes mesures que ens van imposar com la famosa norma de quatre comensals per taula”, va apuntar. “També hi he inclòs experiències d’altra gent i una mena de pasapalabra amb vocabulari específic de la pandèmia”, va explicar. “Hi apareixen paraules com Oficina Covid, rastrejadors... de cop ens vam tornar tots experts en epidemiologia i em va fer molta gràcia!”, va comentar tot afegint que el llibre, que és bastant interactiu, es pot entendre “com un recordatori”. “És cert que hi escric vivències personals però molta gent ho ha viscut com jo. Potser quan els lectors el llegeixin recordaran com es van sentir en aquell moment”, va afirmar.
Guinot –que va escollir a propòsit un titular políticament incorrecte i impactant amb l’ajuda d’un grup d’amigues– ara es planteja escriure una tercera part per completar la trilogia.