L'FMI augura que l'elevada inflació a Andorra acabarà a principi del 2023

L’elevada inflació a Andorra, de la mateixa manera que als països veïns, probablement es mantindrà durant el 2022 i principi del 2023 arran dels elevats preus de l’energia, però a partir de llavors hauria de remetre. Aquest és l’auguri que el Fons Monetari Internacional (FMI) ha fet per al Principat en el document en què es registra la declaració final del personal tècnic de l’organisme financer que va visitar el país a final del març i principi de l’abril passat. Ho afirmen després d’indicar que es preveu que l’impuls al creixement econòmic del 2021 es mantindrà ferm durant el 2022 però predominaran els riscos de tendència a la baixa.

“Amb una projecció de creixement del 4,5%, l’activitat hauria de recuperar els nivells anteriors a la crisi durant la segona meitat del 2022”, indica el Fons Monetari Internacional, per afegir que “els riscos davant les perspectives econòmiques són considerables, relacionats amb la repercussió econòmica que té a Europa la guerra a Ucraïna i el marcat augment del preu dels productes bàsics, l’evolució de la pandèmia, una recuperació més dèbil en els països veïns i l’enduriment de les condicions financeres”.

Tot i això, matisen que “un important coixí fiscal, un ampli superàvit del compte corrent, l’acumulació recent de reserves internacionals, bancs ben capitalitzats i amb liquiditat, ajudaran en aquest entorn ple d’incerteses”.

Respecte a les perspectives econòmiques, l’FMI finalitza assenyalant que “no obstant, la temporada d’hivern 2020-2021 que es va perdre i la marcada contracció en inversions durant la pandèmia van suposar una pèrdua permanent d’ingressos estimada de prop del 3%. Es preveu que el creixement real del PIB convergirà al seu potencial de l’1,5% a mitjà termini”.

El sistema financer

Els bancs, recorda l’FMI, amb uns actius que equivalen a un 600% del PIB i amb actius sota gestió fora de balanç de gran magnitud, tenen una importància sistèmica dins l’economia andorrana. “Van sortir de la crisi reforçats, ben capitalitzats, amb molta liquiditat i amb una reducció en la ràtio de morositat”, diuen, per afegir que “tot i així, com en molts altres països petits amb un sector bancari gran, els riscos poden ser considerables”.

Els tècnics assenyalen que el model de banca privada i l’estratègia d’internacionalització han desembocat en una ràtio d’eficiència més elevada i en una dependència excessiva del finançament exterior, especialment dels dipòsits de no residents, que poden arribar a ser menys estables. “Grans exposicions i els préstecs a parts vinculades generen encara més riscos”, adverteixen.

Posen en relleu, però, que l’AFA va adoptar mesures per animar els bancs a reduir la seva exposició a parts vinculades a menys d’un 15% del capital i va transposar la normativa de la UE que limita les grans exposicions a menys d’un 25% del capital de l’entitat bancària. “És essencial garantir la seva implementació per mitigar els riscos”, diuen.

Per últim, indiquen que amb la retirada progressiva de les mesures d’ajuda, detectar qualsevol deteriorament en la qualitat dels actius abans de temps és clau. També és important continuar reforçant la supervisió de la liquiditat, sobretot tenint en compte l’important risc associat a la dependència excessiva dels dipòsits de no residents. Reforçar el paper supervisor de l’AFA, dotant-la de més finançament i personal, ajudaria a avançar en aquesta direcció. L’AFA hauria d’estar atenta davant els efectes negatius derivats d’una reducció en la competència.