rEPORTATGE
Canviar la llengua en favor de l'acusat
El català és la llengua amb què se celebren els judicis. Ara bé, els lletrats veuen bé adaptar-se al castellà o al francès quan l’acusat no parla l’idioma del país per garantir el dret de defensa.
És habitual utilitzar el castellà i el francès en judicis quan l'acusat no entén la llengua oficial.
Els judicis, a Andorra, és fan en català. Així ho estableix la llei d’ordenació de l'ús de la llengua oficial i, de fet, aquesta és la pràctica habitual. Ara bé, què passa quan la persona que seu al banc dels acusats en un procediment penal no comprèn la llengua oficial del país?
La majoria dels advocats amb qui ha parlat el Diari coincideixen que en cas que la persona parli un idioma estranger que no és conegut al país, com ara el txec, l’alemany o el finlandès, cal l’assistència d’un intèrpret jurat. En canvi, quan l’interessat parla una de les llengües dels països veïns és possible celebrar parts del judici o, fins i tot, el judici sencer –cosa que és menys habitual–, en francès o castellà, sempre que totes les parts de la sala comprenguin l’idioma.
Això és el que va passar aquesta setmana a Corts, on es va celebrar un judici en castellà. A l’inici, el president del Tribunal, com és habitual, va preguntar als acusats –una parella resident al país- si comprenien el català, a la qual cosa van respondre “educadament” que no. El president va explicar al Diari que en un judici oral s’utilitzen conceptes jurídics i que això fa que el nivell d’exigència de la llengua sigui més elevat que l’habitual. En aquest cas, es va optar per canviar l’idioma, “no per demèrit del català, sinó pel dret de defensa. L’empara que se’ls havia de donar era que el judici es fes en una llengua que entenguessin”. Si no, va indicar, s’hauria hagut de suspendre la vista i buscar un intèrpret, una despesa “ridícula quan tots els membres entenem el castellà”.
El president va emfatitzar que celebrar un judici íntegrament en castellà “no és habitual, soc molt insistent amb el català” i va reiterar que “no és el tarannà menystenir el català, sinó que s’ha de buscar un cert equilibri”. Per exemple, quan la persona jutjada fa molts anys que resideix al país, el president la convida a fer l’esforç d’entendre el català. En qualsevol cas, va sostenir, “es tracta d’entendre la situació dels acusats, que són els que tenen més garantia” i va indicar que tant el “Tribunal Constitucional com el d’Estrasburg plantegen que en el tema de les llengües s’ha de tenir una certa interpretació favorable als drets de la defensa”.
Els lletrats del país estan d’acord que és fonamental respectar el dret de la defensa de l’acusat, que ha d’entendre el que passa al judici. El lletrat Marc Ripoll va assenyalar que “el que s’acostuma a fer és adaptar-se a les circumstàncies i, si és necessari, es parla en castellà”. En aquest sentit, l’advocat Salvador Capdevila va admetre que malgrat que “la llengua oficial és el català, prima el dret dels acusats”. Així mateix, la lletrada Maite Bourgeaud va assegurar que el fet “que s’adreci en castellà o francès és habitual i em sembla normal”. En canvi, l’advocat Francesc Badia va criticar que un judici se celebri en una llengua que no és el català: “No és gens habitual i, honestament, em sembla que no hauria de ser així, és inacceptable”. Badia va esgrimir que, en qualsevol cas, caldria “posar un traductor, tal com s’hagués fet si l’acusat parlés hongarès”.
La resta dels advocats, però, consideren una “absurditat” contractar un intèrpret jurat del català al castellà. Bourgeaud va apuntar que “mai he vist un judici traduït del català al castellà i espero no fer-ho mai”, tot detallant que “s’ha de facilitar les coses i abaratir els costos de la justícia”. En aquesta línia, el lletrat Emili Campos va plantejar la situació que “si el tribunal no tingués tolerància amb la gent, moltes persones no podrien pagar els serveis d’un traductor jurat”. Així mateix, Capdevila va defensar que l’ús d’un traductor “seria portar la llei a l’extrem i no hem d’oblidar que la llei és sentit comú”. Precisament, Xavier Jordana també va apel·lar al sentit comú: “És una qüestió de sentit comú i de veure la realitat de les coses, no ser tan teòrics. Seria una absurditat posar un traductor.”
De fet, el Codi de procediment penal recull que el sospitós estranger que presta declaració davant la policia ha de ser informat dels fets que se li imputen “de manera que ho entengui” i que té dret a un intèrpret quan no comprengui la llengua nacional o una de les llengües dels estats veïns. Si s’aplica aquest mateix principi, aleshores el judici es pot fer en castellà o francès sense la necessitat d’un intèrpret.