Gabriel Ubach i Jaume Bartumeu, el 2006.ARXIU

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El pont de l’1 de maig, encara que enguany cau en diumenge, a Andorra és un dia més, excepte per l’arribada més gran de turistes. Només un any, durant el mandat del Govern socialdemòcrata de Jaume Bartumeu, es va instaurar l’obligatorietat de tancar tots els comerços i negocis, però després ha tornat a aquesta normalitat estranya, amb una manifestació simbòlica i només els funcionaris en disposició de celebrar el Dia internacional dels treballadors. Al sector privat toca treballar, amb l’excepció d’aquest any que empleats d’oficines i sectors que no depenen del turisme tancaran, com qualsevol altre diumenge.

Així i tot, s’alcen veus que es queixen d’aquesta discriminació. Algunes demostren que, tot i que Andorra no és país amb gaire entusiasme per participar en manifestacions, hi ha qui es lamenta per no poder estar aquest diumenge a la plaça Coprínceps. El José, per exemple, comenta que “només hi aniran persones que treballen als organismes públics. Els del privat han de treballar aquell dia. I si falten a la feina reben una falta greu i a molts els acomiaden. Aquest dia la feina és sagrada per fer caixa a l’hostaleria, comerç, supermercats...”.

A les xarxes es poden trobar opinions molt similars. La Karla afirma que, “com sempre, en hores de feina és impossible anar-hi. Així de clar”. Mentre que la Rosario els anima a la participació: “Reivindicarem per vosaltres també, tingueu-ho clar. S’ha intentat fer en un horari on hi ha una mica més de llibertat de moviment. Almenys ho intentem, mai no plou al gust de tots, però s’alçarà la vostra veu també, almenys aquesta és la idea.” I rep la resposta de la Karla: “Ja se sap que és difícil agradar a grecs i troians. Us desitjo molta força i ànim. Espero que qui no treballi entengui que cal lluitar pel que és important. All the best.”

Són molts els que voldrien alçar la veu i no poden. I un bon grapat es quedarà a casa a gaudir del dia festiu setmanal. La cita és a les 11.30 hores. Lloguers, pensions o salaris són les principals reivindicacions.

tracking