El Club Internacional entrega un segon xec a 203 ucraïnesos

El recompte final que van anunciar ahir els membres voluntaris del Club Internacional després d’haver dut a terme la segona entrega de xecs solidaris dirigits als refugiats ucraïnesos va ser d’un total de 203 talons. Més de dos centenars de ciutadans ucraïnesos, doncs –aquells que ja disposen del permís d’Immigració–, es van apropar durant el matí d’ahir a una sala habilitada al Centre de Congressos d’Andorra la Vella per recollir la seva paga solidària de 100 euros, oferta pel Club Internacional, una iniciativa que l’entitat ja va dur a terme a principi del mes d’abril amb l’objectiu d’oferir a aquestes persones desplaçades una ajuda mensual destinada a cobrir una part de les seves despeses personals.

Tal com va informar el cònsol honorari d’Ucraïna, Antoni Zorzano, aquesta segona entrega de pagues que fa l’entitat, a diferència de la primera, es va concentrar en un sol matí. Així doncs, de 9.30 a 14 hores diversos grups de persones –pràcticament dones i infants– es van anar apropant amb comptagotes per recollir aquesta ajuda. “A la Massana vam tardar dos dies perquè no ho teníem per mà. Allà, però, vam fer un registre de dades i aquesta vegada hem anat més de pressa a l’hora de fer la crida”, va assegurar Zorzano. “Aquesta vegada hem escollit Andorra la Vella perquè és un lloc cèntric i tothom hi pot venir directament”, va afegir. En aquest sentit, el cònsol honorari va fer saber que el Club Internacional encara disposa d’una quantitat recaptada important que ja els permet confirmar que hi haurà una tercera entrega a final del mes que ve o a principi del mes de juny, quan s’espera que s’instal·li la normalitat després d’aquesta primera onada de refugiats. En total, l’entitat va repartir durant la jornada d’ahir 20.300 euros.

Els diners s’entreguen perquè els refugiats puguin disposar d’una petita quantitat per a despeses personals perquè les necessitats bàsiques les tenen cobertes amb l’ajuda de Govern, però molts d’ells no compten encara amb cap altre tipus d’ingrés.

APRENENT A VIURE A DISTÀNCIA

Agraïdes però visiblement preocupades. Així es mostraven ahir la majoria d’ucraïneses que s’anaven apropant al Centre de Congressos d’Andorra la Vella per recollir el xec solidari. “Ens sentim molt ben acollides”, assegurava Anna Varemyeva, de 27 anys, mentre celebrava que feia poc que havia aconseguit una feina relacionada amb la fotografia. “De fet soc fotògrafa”, destacava. Al costat de Julia Ignatenko, la mare d’una amiga seva relatava que totes dues van haver de fugir de la ciutat d’Odessa i van arribar al Principat a principi de març, on precisament les va acollir la filla de la Julia, que fa deu anys que viu al país. “No hem tingut cap mena de problema a part d’alguna dificultat relacionada amb les vacunes”, destacava Varemyeva. “Aquí no t’entreguen el permís de sojorn si no estàs vacunat i jo em vaig haver d’esperar dues setmanes fins que Govern aconseguís programar-me la tercera dosi”, denunciava. Uns metres més enllà, Olena Vahuna, que va haver de marxar d’un poble proper a Kíev, explicava que es troba allotjada a l’hotel Àustria de Soldeu amb la seva filla de vuit anys. “Els nens estan contents d’anar a l’escola perquè veuen què passa a Ucraïna i entenen que és perillós quedar-s’hi”, comentava amb un regust agredolç, tot afegint que després d’haver fet els tràmits de la CASS i acudit al metge ara es disposava a buscar feina. Un cas semblant és el d’Anna Stepanenko, que es troba inscrita al servei d’Ocupació per trobar feina després d’haver passat amb la seva filla Olessa de 13 anys per la casa d’uns coneguts i per l’hotel Andorra Center. Ara, relatava, es trobava allotjada en una casa d’acollida a la Massana. “És una família francesa. La mare és professora al Lycée Comte de Foix i tenen un fill de l’edat de l’Olessa. Van tots dos junts a l’escola”, explicava, a més de destacar que un cop a la setmana acudeix a unes classes de castellà que ofereix gratuïtament una coneguda seva als refugiats. Té clar que, si no hagués estat per la seva filla, s’hauria quedat al costat del seu marit a Ucraïna. “Ja hem vist què ha passat a ciutats com Butxa, on es va viure el terror. No volia això per a la meva família”, assegurava. “Va ser llavors quan vam pujar al cotxe i vam marxar. Vam estar deu dies fent camí”, deia. En aquest sentit, explicava que constantment intenta posar-se en contacte amb els familiars d’Ucraïna. “La situació, allà, pot canviar en qüestió d’hores. Estem molt intranquils pels bombardejos que va patir ahir Kíev”, comentava. “Per sort, l’edifici estava buit i ningú va resultar ferit però la meva mare i el meu marit, que viuen a prop, van quedar horroritzats pels sons i els efectes visuals”, lamentava. “Trucar-los és molt difícil perquè la comunicació està tallada i només funciona internet”, certificava Vahuna amb llàgrimes als ulls.