Aval a no indemnitzar un interí quan se li acabi el contracte

La sala administrativa del Superior considera dret a llei la no-renovació del contracte d’un funcionari interí, que va rebre aquesta consideració després d’onze anys treballant com a eventual a Educació, i el no-pagament d’una indemnització en la finalització del nomenament. Ho fa després de desestimar l’apel·lació d’un professor contra la sentència de la Batllia que no va tenir en consideració la demanda jurisdiccional presentada contra la resolució del Govern que confirmava la no-renovació per part de l’Administració de la relació laboral de l’agent al centre de formació professional d’Aixovall en qualitat de professor tècnic del diploma d’ensenyament professional en secretariat multilingüe.

El demandant va començar a treballar al centre l’1 de setembre del 2008 mitjançant un contracte de durada determinada, que va ser renovat fins a onze vegades en les mateixes condicions. En tots els casos la contractació va ser com a agent de l’administració eventual. El darrer dels contractes es va subscriure l’1 de setembre del 2018 i preveia com a data de venciment el 31 d’agost del 2019. Amb posterioritat no va subscriure cap més contracte, tot i que al curs 2019-2020 va continuar desenvolupant les mateixes tasques en virtut d’un nomenament com a funcionari interí fins al dia 31 d’agost del 2020 que no va ser renovat pel ministeri.

En el seu escrit d’apel·lació el mestre sostenia que s’havia produït una successió contractual al llarg dels anys que implicava que s’hagués de considerar la seva relació de naturalesa indefinida, condició que també derivaria de les tasques de professor-tutor. Igualment exposava que no s’havien donat cap de les causes que permetrien la pèrdua de la seva condició de treballador públic i que s’havien omès les formalitats exigides per l’acomiadament produït. El mestre mantenia que havia estat realitzant les tasques pròpies dels treballadors públics indefinits i demanava que es procedís a la seva reincorporació i se l’indemnitzés com a treballador públic indefinit.

SALA ADMINISTRATIVA

En la sentència, la sala administrativa del Superior recorda que el mestre no va signar la notificació de nomenament com a funcionari interí “possiblement perquè no volia reconèixer el canvi en la seva relació amb l’Administració” i que un cop es va complir la data del seu darrer nomenament, que era com a treballador públic de caràcter interí pel curs 2019-2020, i, a falta d’un nou nomenament, “l’agent va perdre aquesta condició”. I recorden que la Llei de la funció pública estableix que el cessament del personal interí no genera dret a indemnització, “per la qual cosa no pot pretendre que se li reconegui”.

Respecte a la pretensió de la part agent que l’apartat 3 de l’article 5 de la Llei d’educació, que diu que “per atendre les necessitats de l’ensenyament professional, i també, excepcionalment, en altres casos justificats, es pot contractar personal en règim laboral, a temps parcial, i professionals autònoms en règim de prestació de serveis”, li permetia mantenir el seu lligam laboral amb l’Administració, la sala indica que “aquesta posició no es pot compartir”. En primer lloc, perquè aquesta contractació seria en tot cas a temps parcial, mentre que l’actor va tenir sempre contractes laborals a temps complet, i també tenia aquesta condició el nomenament com a funcionari interí, desenvolupant, a més, tasques de tutor, que són pròpies del professorat en sentit estricte, i, en segon lloc, perquè aquest precepte permet la contractació laboral –sempre a temps parcial– de personal per fer pràctiques o ensenyar matèries especialment tècniques que requereixen que s’imparteixin per un professional especialitzat en un sector concret.