Odissea per pagar un pis

Molts dels comerços de l’avinguda Carlemany i Meritxell van mantenir la persiana apujada durant el Dia del Treball amb l’esperança de completar un bon cap de setmana aprofitant el “turisme de qualitat” que, segons Govern, el Tour Auto ha portat al país. Tanmateix, els treballadors que ahir no van poder unir-se a la manifestació van treure el cap a la porta dels establiments per acompanyar la marxa del Primer de Maig amb els seus aplaudiments.

Alguns dels participants es van atrevir a parlar d’una manifestació “sense precedents” a Andorra que va agrupar des de joves que no poden independitzar-se fins a jubilats que cobren pensions de 650 euros, passant per famílies que viuen immerses en una lluita constant per arribar a final de mes.

És el cas de l’Àlex Borra, un noi de 34 anys que, per primera vegada, es va unir a la manifestació del Dia del Treball. A ell, el principal motiu que el va portar a la marxa van ser les dificultats amb què es troba per pagar un lloguer: “Una persona amb un sou mitjà no es pot permetre viure en solitari”, va lamentar. Amb ell coincidia en Nabil, un jove activista que advertia: “Tinc gairebé 30 anys i he de viure amb la meva mare, encara que m’agradaria independitzar-me.” En aquest sentit, la Susanna Texeira, una noia de 30 anys que exhibia un cartell amb la consigna “Soc andorrana, no youtuber!” sostenia que no vol que el preu del lloguer l’obligui a viure a la Seu. “Benvinguts siguin els youtubers sempre que això no afecti el poble andorrà”, va compartir mentre lamentava que “ara mateix només estan pensant en els inversors i gent de poder, no en la gent que aixeca el país”.

En canvi, la Carme Moreno es mostrava especialment preocupada per les pensions. Explicava que té 60 anys i és cuinera a una escola on moltes companyes s’han jubilat després de treballar 40 anys i els ha quedat una pensió de 600 euros. “Estem cansades”, va sentenciar, “et retires i no cobres res. Si no tens un pis de propietat has de marxar d’Andorra”, va advertir. La por d’haver d’abandonar del país un cop jubilat també afectava en Fernando Machado, un tècnic industrial de 54 anys que es mostrava indignat perquè “estàs treballant tota la vida al país i després has de marxar perquè et donen una puntada de peu al cul” i insistia que aquesta “no és la manera de tractar les persones”. Per a ells la jubilació és una por del futur, mentre que per a en Pere González és un problema amb què conviu actualment: “Fa 50 anys que cotitzo a la CAAS i m’ha quedat una jubilació de riure. És injust perquè no m’arriba per pagar el pis”, alarmava. En la mateixa situació, Francesc Zamora, un home de 66 anys també jubilat, reflexionava que “hem de procurar ser menys avariciosos i compartir més. A nivell global, el món ric i el pobre s’han d’ajuntar, però el que està passant és a l’inrevés”. Per la seva banda, la Rosa Pasquis, una treballadora de la neteja de 57 anys, es va mostrar crítica amb el cap de Govern, Xavier Espot, perquè considera que “aquest senyor ha nascut en un univers d’or i es pensa que tota la gent té la mateixa situació i nivell de vida”