Ser intèrpret a la Batllia

No hi ha dubte que la seu de la justícia és un edifici modern, gran, equilibrat i harmònic, tant per dins com per fora. Ara bé, alguns dels intèrprets jurats que participen en judicis senten que es va construir sense pensar en ells i hi troben a faltar una infraestructura que els ajudi a desenvolupar la seva feina.

La pràctica habitual als judicis és que, quan una persona no parla l’idioma del país, es contracta un intèrpret jurat. El professional seu en una cadira al costat de la persona que declara i fa el joc d’anar traduint les preguntes i les respostes perquè segueixi la vista. Una posada en escena “arcaica” a ulls d’una de les intèrprets del país que prefereix no ser citada, que explica que “arribes i et col·loquen allà al mig i no és fàcil ni còmode”, mentre lamenta que “les condicions no són les òptimes ni molt menys”. En aquest sentit, un altre intèrpret adverteix que la Batllia “és un edifici descomunal, però a nivell d’infraestructura falten coses. No està pensat per als intèrprets de cap manera. Cal modernitzar-lo”.

Molts dels professionals que exerceixen la professió al país comparteixen que l’ideal per poder desenvolupar la tasca d’intèrpret en condicions òptimes seria disposar de mitjans, com ara una cabina, una taula on tenir els apunts, així com una consola amb auriculars i micro. En definitiva, “coses que faciliten l’escolta i la parla, així com la comunicació i la feina. És una tasca complicada i sense els mitjans oportuns encara ho és més”. En aquest sentit, les cabines, explica la intèrpret jurada Encarna Pedrosa, “són mitjans tècnics que faciliten la feina de l’intèrpret, que se sent més alleugerit”. A més, permeten fer una traducció simultània que ajudaria a fer els judicis més àgils.

Un altre dels reclams del sector és que “si es pogués trucar amb més antelació estaria molt bé”, comenta la Mireia Ros, intèrpret jurada. De fet, la poca previsió fa que, en algunes situacions, els intèrprets no estiguin disponibles. En aquests casos, Pedrosa explica que “s’ha de recórrer a altres que no són intèrprets jurats, ja que no existeix la figura del intèrpret de guàrdia”. Un fet que la Diba Daemi, intèrpret jurada, critica. Assegura que és habitual que la policia contacti amb intèrprets no jurats, i sosté que “a la declaració policial és important que hi vagi un traductor jurat, per preservar els drets de la persona, i molt sovint no ho fan”. Ara bé, Daemi considera innecessària una infraestructura per als intèrprets en els judicis.

D’altra banda, els professionals recorden que les normes estipulen que, en judicis llargs, cal contractar dos intèrprets perquè es rotin, o bé fer pauses cada mitja hora perquè pugui descansar. Tanmateix, comprenen que, a vegades, els judicis s’allarguen més del previst i un professional se n’ha de sortir tot sol. En aquest mateix sentit, Pedrosa admet que “en situacions de crisi o quan el pressupost és molt limitat es fa de més i de menys i sovint es contracta només un intèrpret en lloc dels dos que oficialment haurien de cobrir aquells temps de feina”. Ara bé, malgrat que alguns lamenten la manca de recursos, tots ells agraeixen la comprensió del Tribunal, que els posa facilitats i és pacient.

Actualment, tant Ros com Pedrosa comenten que els intèrprets treballen per a la creació d’un col·legi professional. Per aquest motiu, treballen en un avantprojecte de llei que presentaran davant les autoritats. L’articulat els ha de servir per establir un marc legal, però també com a escut davant una possible obertura a la Unió Europea i l’arribada de competència al país.