Govern espera l'aval a les quotes aquest any

El secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, espera que les negociacions vinculades a la lliura circulació de persones, i més en concret la definició de les quotes d’immigració, quedin tancades abans que acabi l’any. Els equips negociadors de la comissió de la Unió Europea i de la secretaria d’Estat d’Afers Europeus van començar a negociar els punts més conflictius des del punt de vista tècnic i polític sobre la lliure circulació de persones en la darrera reunió, celebrada el 3 de maig. “Ara sabem que haurem de treballar sobre el concepte de quota i el càlcul de la quota”, va explicar el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, que va afirmar que l’entrada de les directives europees a la normativa andorrana provocarà canvis en l’àmbit dels procediments, però les limitacions de migració haurien de ser relativament semblants. “El catàleg actual es reduiria en nombre de quotes, però necessitem saber d’un any a l’altre quin pot ser el creixement de població resident al país”, va comentar.

El model de Liechtenstein

Riba va insistir en el precedent del sistema de quotes de Liechtenstein com a model a seguir per a l’acord d’associació. “Hi ha una autorització de residència que funciona per quotes i que es defineix a través d’un índex que garanteix un creixement previsible i permet una planificació sostenible dels serveis públics”, va comentar el secretari d’Estat, que va afegir que “les quotes d’immigració serien positives per a Andorra a l’hora de tenir un creixement sostenible”. Des de l’executiu consideren que aquesta opció és sostenible, ja que la solució de Liechtenstein es va aprovar fa 27 anys i s’ha anat renovant en el temps i, per tant, entenen que la UE la considera positiva per als seus interessos.

Perspectives del 2023 i 2024

El secretari d’Estat d’Afers Europeus assegura que amb la presidència del Consell de la Unió Europea de França s’ha avançat molt i l’objectiu és que durant les presidències de la República Txeca i Suècia es pugui continuar avançant substancialment en les negociacions. Tot i això, Landry Riba és conscient que les eleccions generals poden endarrerir el procés i no es podran prendre decisions de negociació durant uns mesos. Durant aquell període es crearà un equip negociador, format per ambaixadors i diplomàtics, que arribarà a acords en reserva.

Un cop s’hagi format el Govern de la legislatura vinent el nou equip negociador haurà d’aprovar els textos negociats durant aquell període. Seguint els terminis i el ritme de negociació actual la idea és que quan el primer semestre del 2024 Espanya arribi a la presidència del Consell de la Unió Europea ja es pugui tancar un text acordat i poder fer un referèndum en aquell període o com a molt tard durant el segon semestre del 2024. Els inputs que rep Govern és que la UE comparteix aquest calendari. Riba va comentar que a la reunió que la ministra Ubach i ell tindran a Praga a principi de la setmana que ve “traslladarem al govern txec la voluntat de continuar treballant amb el grup EFTA”.

Telecomunicacions

Respecte a les negociacions sobre telecomunicacions, es començaran a exposar els respectius marcs reguladors i les diferències que hi pugui haver en la propera ronda prevista per al juny. A partir d’aquí es comencen a construir les negociacions i s’està treballant en una proposta per acostar posicions que s’hauria d’exposar a la trobada que hi haurà a final de juny o principi de juliol. Actualment, l’única qüestió que queda per entrar a la taula de negociació és la lliure circulació de capitals, un apartat delicat que afecta directament el sistema bancari del Principat. La Unió Europea encara no ha fet cap proposta concreta als negociadors andorrans.

CLAUS

1 Tres reunions de negociació més aquest any

Està prevista una reunió a final de juny o principi de juliol per tractar les telecomunicacions i seguir amb la lliure circulació de persones.

2 Condicionants exteriors de la negociació

La guerra a Ucraïna podria condicionar les negociacions en alguna mesura. Tot i això, a Exteriors creuen que es compliran els terminis establerts.

3 La lliure circulacióde capitals

La UE ha de presentar encara una proposta. És el darrer tema sobre el qual es negociarà i afecta directament el sistema bancari del Principat.