ajuts econòmics
Govern només ha recuperat un 22% dels crèdits tous
Les empreses només han retornat 34 milions d’euros dels 152 milions que el Govern va repartir en format de crèdits tous
Els ajuts econòmics per a les empreses també existeixen, assegura el Govern. L’executiu està pendent que se li retornin 118 milions d’euros per part del teixit econòmic que va rebre una bombolla d’oxigen durant la crisi de la Covid en format de crèdits tous. En total, el Govern va repartir 2.019 crèdits, que van suposar un total de 152 milions d’euros de liquiditat per a les entitats del Principat. De fet, com va destacar el ministre de Finances, Eric Jover, en una entrevista amb el Diari, l’executiu recorda que aquesta línia d’ajuts segueix oberta i que encara avui les empreses s’hi poden acollir perquè fins a la data no s’ha assolit el topall marcat per l’executiu. Quan es va anunciar la mesura, el Govern va posar a la disposició de les empreses un total de 230 milions d’euros. És a dir, el sector empresarial va sol·licitar el 66% de la quantitat total que el Govern va disposar i encara queden 78 milions d’euros en format de crèdit tou.
A l'espera d'impagaments
Així, fins a la data el Govern només ha recuperat 34 milions d’euros, fet que suposa un 22,4% dels diners que va repartir. La previsió que té el Govern és que en aquestes pròximes setmanes s’incrementi aquesta dada, ja que “s’està en ple procés de formalització de les prestamitzacions” dels deutes. De fet, l’executiu té previst organitzar una roda de premsa per exposar les empreses que s’han acollit a aquesta reconversió del crèdit tou a un crèdit tradicional, la qual permet retornar la quantitat total del deute en un termini que, segons l’entitat, pot anar dels dos als set anys. “No volíem que el fet d’haver de retornar el crèdit fos un problema”, assegurava Jover en la roda de premsa posterior al consell de ministres de dimecres passat, quan l’executiu va ampliar el termini perquè les empreses que, o bé inicialment no havien demanat aquesta prestamització o bé no tenien la documentació necessària a l’hora de fer el tràmit, també s’hi puguin acollir.
Tanmateix, el ministre ja va reconèixer que si bé el 2021 només es van produir impagaments per part de sis empreses que havien fet fallida, l’executiu espera que aquest 2022 la xifra sigui “significativament” més alta que els 424.000 euros que el Govern va haver d’assumir d’aquests crèdits que ja no es pagaran. “Preveiem un pic important d’impagaments aquest any, però després la xifra de morositat creiem que serà molt baixa”, assegurava Jover. “El moment de passar cap a la prestamització és el moment en el qual les empreses tornen a analitzar les seves dades i és quan decideixen si veuen que el seu negoci és viable i opten per aquesta prestamització o si, per contra, consideren que no hi ha viabilitat i decideixen que és el moment d’abaixar la persiana”, explicava el titular de Finances. Per tot plegat, l’executiu ha aprovisionat cinc milions d’euros per a possibles impagaments aquest any. “La nostra sensació és que tindrem bastant més morositat que no pas el 2021, superarem amb escreix aquests 424.000 euros de l’any passat però pensem que estarem per sota de les provisions que hem fet”, assegurava el ministre Jover.
JOVER RECORDA A LA CEA QUE EL GOVERN TAMBÉ HA DESTINAT AJUTS PER AL SECTOR ECONÒMIC
El ministre de Finances, Eric Jover, recorda als empresaris que l’Estat també ha estat al seu costat facilitant ajuts econòmics per superar la pandèmia, així com la inflació actual. “Si mirem una mica el paquet de mesures, n’hi ha que van dirigides directament als empresaris”, va assegurar Jover, que recorda la deducció de l’impost especial, però també tot el suport econòmic durant els moments més crítics de la pandèmia. Jover reconeix que “la imposició ha anat lleugerament a l’alça, perquè els serveis que han necessitat tant empresaris, i remarco els empresaris, com els nostres ciutadans ha estat major”. “Durant la pandèmia estic segur que tots els empresaris van considerar adequat que el Govern pogués pagar les suspensions temporals dels contractes de treball, les reduccions de les jornades laborals, pogués aixecar 230 milions d’euros per a les despeses financeres...”, asseverava Jover.