crisi al soci de govern
De la dissolució al Govern
L'actual ministre ha liderat Liberals en els pitjors moments, des de la quasi desaparició fins a la divisió amb Pintat, i ha aconseguit portar el partit a l’executiu.
Gallardo deixa la política en un dels millors moments del partit
Recordo moments molt difícils, fins i tot assistir a una assemblea en la qual es va votar la dissolució del partit, però a L’A hem demostrat que quan sembla que tot es posa en risc l’endemà sempre surt el sol.” Així va relatar ahir Jordi Gallardo un dels moments més difícils del partit que encara presideix i que el 2011 va estar a punt de desaparèixer. Un equip de joves militants, entre els quals Gallardo i també Judith Pallarés, decideixen en aquell moment creure en el projecte i reflotar la formació. A mitjan 2012, Gallardo pren la presidència del nou Partit Liberal –que amb el temps passarà a ser Liberals d’Andorra– amb Ferran Costa i Judith Pallarés a l’executiva, entre d’altres. Comença aleshores un llarg procés de reconstrucció amb l’objectiu de tornar-se a presentar a les eleccions generals del 2015. El partit opta per posar Josep Pintat al capdavant de la llista, i amb el suport de CC a la Massana i UL a Sant Julià aconsegueixen vuit escons, quatre consellers de la llista nacional (Pintat, Gallardo, Joan Carles Camp i Ferran Costa), dos de la territorial massanenca (Carles Naudi i Judith Pallarés) i dos de la laurediana (Josep Majoral i Carine Montaner). L’acord a les dues parròquies, però, no dura gaire en el temps i a final del 2017 el partit es fractura amb la pèrdua de Pintat, Majoral, Montaner, Camp i Naudi. El grup parlamentari liberal resisteix només amb Gallardo, Pallarés i Costa, que conformen el nucli dur del partit, i una vegada més confien a reflotar el projecte. Un any més tard, discrepàncies amb el comitè parroquial d’Escaldes fan perdre més plomes a la formació, amb la sortida de França Riberaygua, Lluís Ferreira i Jordi Rubia.
La nova cita electoral del 2019 sorprèn amb un pacte liberal i socialdemòcrata a les llistes territorials. Les dues formacions, ideològicament enfrontades, fan un acord amb l’objectiu de treure a DA la majoria absoluta. L’aritmètica parlamentària resultant dona la victòria a DA però l’obliga a fer pactes per governar amb tranquil·litat i s’acaba formant el primer Govern de coalició amb DA, L’A i CC. La decisió d’entrar a l’executiu d’Espot no acontenta tothom dins del partit i comporta baixes importants, com la d’Amadeu Rossell o Valentí Martí. L’entrada dels liberals a l’executiu es tanca amb Gallardo com a ministre de Presidència, Economia i Empresa, i es converteix en el número dos del Govern. L’acompanya també Judith Pallarés, primer com a ministra de Funció Pública i Simplificació de l’Administració, i més tard amb les carteres d’Afers Socials, Joventut i Igualtat. Ferran Costa passa a liderar el grup al Consell General, que es queda amb quatre parlamentaris.
Enguany, amb un nou calendari electoral traient el cap, el partit convoca de nou primàries per escollir cap de llista. La sorpresa arriba quan la companya i amiga de Gallardo, Judith Pallarés, també presenta candidatura. La notícia es coneix dimarts de la setmana passada però el cap de setmana els moviments polítics no cessen i en 48 hores l’actual ministre decideix renunciar a les primàries i anuncia que deixa la política. Una decisió sorprenent en el moment aparentment més dolç de Liberals amb un Jordi Gallardo al capdavant que al llarg dels anys ha passat d’empènyer un partit gairebé inexistent a formar part i tenir un pes important en el primer Govern de coalició.