“El ritme de la nostra música és dur perquè el so sigui dolç”

La WaaX Jazz band actuarà per primera vegada a Andorra avui a les nou de la nit al Teatre Comunal de la capital. El concert és una iniciativa del Sax Fest amb el suport de l’ambaixada francesa. La WaaX Band és un combinat de jazz que barreja aquest gènere amb sons electrònics i ritmes contundents, fins i tot ballables, per fer viatjar l’espectador a través d’un estil amb arrels a principi de segle passat però sons i sensacions molt més pròpies del segle XXI.

Com es va formar la banda?

Vam començar a tocar amb el meu company guitarrista, en Martin Ferreyros. En aquella època fèiem una música més acústica. Feia uns anys que volíem sonar més elèctrics i vam buscar la manera. Vam afegir en Remi Vignolo a la bateria, en Samuel Hubert al baix i l’Emmanuel Duprei al teclat. Vam canviar la guitarra acústica per una d’elèctrica per combinar-ho amb el meu saxo i finalment sonar més electrònics.

Què els va fer optar per aquest so electrònic?

Tinc la influència de molts grups que treballaven amb textures electròniques. M’he criat en un entorn musical en què l’electrònica era en molts casos la referència i la música que estava de moda. Tot i això, jo vaig estudiar saxo per fer jazz i potser en algun punt me’n vaig acabar allunyant. Sempre m’ha interessat com es podien barrejar aquest món més electrònic i el so que pot transmetre el jazz.

Quin so volen transmetre?

Volem ser molt lliures, afegim ritmes contundents amb un ritme molt sòlid amb sons gairebé africans i el que volem és que la melodia sigui un contrast. L’objectiu és generar un ambient que envolti l’espectador i ens doni opció de ser creatius, que cadascun de nosaltres tingui l’espai per lluir i fer el seu solo a la vegada que hi ha una ocasió molt clara en el so que fem. La clau al final està en aquesta barreja entre el so acadèmic i la llibertat que ens donem.

Com aconsegueixen el contrast de què parlava abans?

Quan fem la música ens assegurem que estigui ben adaptada al ritme. Intentem que el groove acompanyi el so de la guitarra i el saxo, que som els que construïm el tema. És a dir, el ritme de la nostra música és dur perquè el so de la nostra música sigui dolç. Habitualment en les actuacions en directe intentem trobar-nos i jugar entre nosaltres. És interessant veure com canvien els rols durant la interpretació i com en algun moment o altre acabem dominant tots.

És part de la gràcia de tocar en una banda de jazz...

Definitivament, intentem que tothom tingui cert protagonisme i, al cap i a la fi, es tracta de gaudir sobre l’escenari i la millor manera és anar rotant el protagonisme. Tot i que la melodia principal la portem en Martin i jo, intentem que tothom llueixi.

És la seva primera visita a Andorra, què n’esperen de la resposta del públic?

Espero que vingui molta gent i que se senti interpel·lada per la música que fem. Volem que el públic viatgi amb nosaltres durant el concert i que s’oblidi dels seus problemes encara que sigui per una estona.