El Govern prepara un ajut per als aturats espanyols que marxin al país d'origen

El cap de Govern va anunciar ahir en una compareixença a la comissió d’Exteriors del Consell General que abans de l’estiu presentarà a Espanya una proposta d’ajut per als residents espanyols que perden la feina i es veuen obligats a tornar al seu país. Espot va explicar que “entenem que si un ciutadà espanyol que està arrelat a Andorra ha de deixar el país perquè es queda sense treball pot necessitar una protecció com la que ja funciona per als treballadors que viuen al Principat”. Va afegir que és una posició legítima i que s’estan fent reunions bilaterals amb Espanya per solucionar aquesta situació. El cap de Govern va assegurar que ja s’estan ultimant els detalls d’aquesta proposta i que aquesta qüestió ha estat sobre la taula des de l’inici de la legislatura: “Estem treballant en reunions bilaterals per intentar trobar un acord que satisfaci les dues parts.”

Espot va detallar que són conscients que Espanya pot insistir en qüestions com la protecció dels treballadors comunitaris. Tot i això, el cap de l’executiu va asse­nyalar que no vol dir que s’implantarà un subsidi d’atur contributiu. Igualment, va apuntar que l’actual prestació de desocupació ja està adaptada a la normativa europea i és compatible amb l’acord d’associació. Espot va defensar que el model andorrà és molt similar al que té Luxemburg i que, per tant, no hi ha d’haver cap problema per equiparar-lo, encara que la prestació per desocupació involuntària no sigui contributiva.

Una de les claus de l’acord que s’està negociant amb Espanya és que en cas d’aprovar-se tindria un valor estratègic pel que fa a les negociacions amb la UE. “A ningú se li escapa que arribar a un acord com aquest pot fer que Espanya sigui més procliu a defensar certes necessitats i especificitats d’Andorra en l’àmbit de l’acord d’associació”, va comentar. Tenint en compte que Espa­nya presidirà el Consell de la Unió Europea en un moment crític de les negociacions per a l’acord d’associació, les bones relacions amb el país veí són vitals.

La reclamació d’Espanya sobre els ajuts als desocupats és una qüestió que no forma part explícitament de les negociacions de l’acord d’associació, però que així i tot es tracten. El cap de Govern va remarcar la importància de la tasca de la ministra d’Exteriors, Maria Ubach, “per explicar el país i que els estats amb els quals ens volem associar coneguin la nostra idiosincràsia”. Espot va detallar que el dret de família o l’avortament són competència única dels estats, però que entén que poden entroncar d’alguna manera amb la negociació de l’acord. Per aquesta raó, va assegurar que són qüestions de les quals es parla per entendre el model de país al qual vol arribar Andorra.

CONDICIONS PER REBRE LA PRESTACIÓ

La prestació econòmica per desocupació involuntària garanteix un import màxim equivalent al salari mínim amb topall del llindar de cohesió social. La seva durada amb caràcter general és d’un màxim de sis mesos, amb possibilitat de ser prorrogada durant tres mesos més en el cas d’aquells aturats de més de 55 anys i també amb els que comptin amb certes càrregues familiars. Arran de la pandèmia, Govern des del febrer del 2021 l’atorga immediatament després de demanar-la. La cotització necessària per accedir-hi es va establir en 18 mesos cotitzats per als majors de 26 anys i en nou mesos treballats per als menors d’aquesta edat.

LA UE REITERA PER LA MINORIA NO POT SER LA NEGOCIACIÓ

El cap de Govern, Xavier Espot, va explicar en la compareixença de la comissió de Política Exterior que després de traslladar novament la voluntat d’incloure els partits de la minoria a les taules de negociació de l’acord d’associació la Comissió Europea els ha recordat que només negocien amb governs. “Hem dit per activa i per passiva que volem que tots els grups parlamentaris ens puguin acompa­nyar en les negociacions, però la resposta de la UE encara és que negocien amb els governs”, va assegurar el cap de l’executiu. “Són conscients que acceptar aquesta qüestió podria crear un precedent”, va afegir. Sobre l’estat de les negociacions, el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, va assenyalar que a l’inici de la legislatura no s’havia encetat d’una manera forta la discussió annex per annex. “Durant aquesta legislatura n’hem pogut tractar 23 de 25 malgrat la pandèmia i molts estan tancats provisionalment”, va recordar, per explicar els avenços que s’han fet els darrers tres anys. Respecte d’aquesta qüestió, Espot va afirmar que “iniciem una fase cabdal de les negociacions. Hem consensuat qüestions tècniques i hem arribat a acords polítics sobre qüestions tan importants com el manteniment del monopoli estatal del sector energètic”. També va detallar que en la reunió amb el govern de la República Txeca es va trobar la voluntat de treballar i negociar amb Andorra. Respecte a les quotes d’immigració, Espot va remarcar la necessitat que les fórmules per definir-les estiguin explicitades als annexos. Respecte al control del seu compliment, va comentar que la situació ideal és tenir mecanisme consensuat de decisió compartida.