règim retributiu de l'administració central
Els funcionaris amb plaça des del 2019 no cobren trienni
El Govern defensa que els treballadors incorporats a partir de l’entrada en vigor de la llei actual han de cobrar la prima cada 5 anys
Trini Marín reunida a final de març amb representants dels sindicats públics.
La Llei de la funció pública en vigor des del març del 2019 suprimeix els triennis i converteix el complement d’antiguitat que perceben els treballadors públics en quinquennis i, per tant, en primes a cobrar cada cinc anys. Però, de facto, el pas de triennis a quinquennis no ha tingut encara efecte per al gran gruix dels funcionaris perquè la disposició final desena de la llei, que estableix que aquesta entrarà en vigor l’1 de març del 2019, indica que ho farà tot el contingut “excepte el complement d’antiguitat per quinquennis [...] que entrarà en vigor en la mateixa data en què ho facin els reglaments que han de desenvolupar el complement de carrera i el complement de productivitat”. Uns reglaments que encara no estan aprovats i que resten pendents que el Consell General validi la modificació legislativa del text vigent des del 2019 i que està a tràmit parlamentari. El compromís és que la regulació dels nous complements que han de premiar els mèrits i la tasca professional dels funcionaris s’aprovin a final d’any.
Però el gir de guió que s’ha materialitzat des que la legislació ha complert tres anys de vigència és que el Govern interpreta que aquesta disposició final de la Llei és únicament aplicable a aquells treballadors públics que van obtenir la plaça fixa abans de l’entrada en vigor del nou text. I que els qui es van incoporar a partir del març del 2019 i, per tant, que aquest any haurien de cobrar el primer trienni no ho faran perquè estan afectats per la norma vigent des de llavors i no cobraran el complement d’antiguitat fins que compleixin cinc anys a l’administració.
LA DISCREPÀNCIA
Una interpretació que no comparteix el Sipaag i els advocats que han consultat al respecte. Per al sindicat, segons que van explicar fonts properes, la disposició és idèntica per a tothom, qui era funcionari abans del març del 2019 i qui ho ha estat amb posterioritat. Així ho han tramès a Funció Pública primer en format carta i després ja com a demanda. A més, el sindicat ha recomanat a tothom que pugui estar afectat que presenti reclamacions a Funció Pública a títol individual. No obstant, la posició de l’executiu és ferma hores d’ara, segons fonts coneixedores. Entenen que la disposició legislativa només afecta els treballadors que van guanyar la plaça amb l’anterior normativa, pero amb una salvetat: si eren treballadors interins amb anterioritat al 2019 i van guanyar per concurs aquella mateixa plaça quan ja la nova llei estava en vigor, sí que tenen dret al trienni perquè se’ls respecta l’antiguitat obtinguda quan encara eren eventuals.
La qüestió pot acabar aterrant a la justícia i que sigui la Batllia qui determini qui té la raó, si el Govern o els afectats. El Sipaag s’ho planteja.
ELS TREBALLADORS EVENTUALS TAMBÉ PODEN FER TELETREBALL
L’executiu ha aprovat una modificació del decret que regula les mesures de flexibilitat laboral que permeten als funcionaris reduir-se la jornada, demanar un permís per absentar-se de la feina no retribuït o fer teletreball fins a tres dies a la setmana per tal de permetre que els treballadors interins també puguin beneficiar-se de la mesura del treball no presencial. A més, en la modificació també s’han introduït dos supòsits per fer entrar en l’opció del teletreball aïllaments per covid de treballadors que són asimptomàtics i, per tant, podrien renunciar a la baixa i treballar des de casa, i també situacions com ara un atur laboral que no impedeix teletreballar (per exemple, perquè es tracta del trencament d’una cama). En aquest darrer cas s’ha de comptar amb el vistiplau d’un metge especialista en salut i seguretat en el treball. Ara mateix, segons dades facilitades pel Govern, hi ha 59 treballadors públics que tenen concedit poder treballar des de casa d’un a tres dies a la setmana. Les demandes de reducció de jornada i de permís no retribuït són clarament inferiors. A hores d’ara només dos funcionaris tenen jornada reduïda (pot ser de fins a quatre hores diàries amb una retallada del sou proporcional) i set s’estan beneficiant d’un permís no retribuït per assumptes propis que pot ser d’un màxim de sis mesos.