El president del Sipaag denuncia abús de la contractació “a dit” al Govern

El president del Sindicat Adscrit a l’Administració General (Sipaag), Lluís Anguita, va denunciar ahir “l’abús molt gran” a l’administració general de les contractacions d’urgència. “Si no cobreixes un edicte mira per què la gent no s’hi presenta i soluciona-ho”, va etzibar. I és que va denunciar que s’usa massa sovint la fórmula de l’extrema urgència, que implica “contractacions a dit” on “no hi ha cap mena de filtre”. En una entrevista al programa Parlem-ne, de Diari TV, va alertar del risc de desaparició de la figura del funcionari per l’amenaça de les externalitzacions i el paper dels personal de relació especial. Anguita va recordar que el funcionari ha de respectar la llei i està “protegit” davant eventuals peticions d’actuar no conforme a la norma, però es va preguntar què faria un càrrec nomenat pel Govern: “Es limitarà a fer el que diu el meu cap?”

Respecte a les externalitzacions, el líder sindical va parlar d’algun cas concret, com ara que s’hagi posat a concurs el manteniment de l’edifici escolar de Fiter i Rossell quan l’administració té una plantilla d’una trentena de persones al servei de manteniment d’edificis públics, avisant que “segur que sortirà molt més car”. I ho va exemplificar amb el que va ocórrer amb el muntatge dels llums de Nadal del Govern. “Tenim personal per fer-ho i es va contractar una empresa per muntar-los que va cobrar entre sis mil i vuit mil euros i els van desmuntar el personal que tenim a l’administració i només es va pagar la grua per 400 euros”.

Al seu dia, el Sipaag va dur a la justícia la denúncia sobre les tasques dels assessors del Govern, que a parer del sindicat excedien les que els pertocaven fent, per exemple, funcions de comandament –la Batllia els va tombar adduint la prescripció dels fets– i quan van denunciar pràctiques irregulars en les contractacions a l’oficina covid des de l’executiu també se’ls va instar a denunciar-ho. “Ells ho tenen molt fàcil, tenen les armes de l’Estat, que paga el poble, però nosaltres ens ho hem de pagar”, va argumentar. Un plet que es pot anar a uns quants milers d’euros difícil d’assumir amb recursos propis. A més, com ja va fer al seu dia quan la Batllia va rebutjar la demanda dels assessors, el president del Sipaag va admetre la desconfiança amb la justícia.

LA PÈRDUA D’ATRACTIU

Per al president del Sipaag, el que està succeint és que ser funcionari ha perdut atractiu. “Surten edictes i molts no s’estan cobrint”, va lamentar. Una de les explicacions és que “s’estan pagant sous que són molt baixos i en moltes ocasions s’estan demanant titulacions, formacions d’un nivell molt alt”. Anguita va apuntar el cas de l’edicte per cercar un metge forense amb un salari d’uns 2.300 euros. “No resulta atractiu”, va concloure. Però, a més, “tenim una gran quantitat de personal que està cobrant el sou base”. El resultat és que hi ha força departaments mancats de personal, va assegurar, i que l’alternativa també és recórrer a persones del servei d’Ocupació amb contractes que “normalment són de sis mesos i que quan ja han après han de marxar”.

Ara que amb la inflació s’aguditza el problema de la carestia de la vida, Anguita va defensar que ho pateixen igual els treballadors del sector públic que del privat perquè “pel nivell de vida que hi ha a Andorra els sous haurien de ser més elevats”. El Sipaag no s’ha sumat a les demandes de l’agrupació de sindicats per combatre la problemàtica per una qüestió aliena que els va impedir estudiar-les a temps però sí que rebutgen frontalment la proposta de la CASS per reformar les pensions. “No és per millorar, són retallades”, va justificar.

ELS "NÚMEROS" DE LES PENSIONS

Lluís Anguita va posar en dubte les xifres que es donen per argumentar la necessitat de reformar el sistema de pensions perquè els números “es poden fer de moltes maneres”. En aquest punt es va referir als canvis en el model de jubilació de la funció pública: “Es van prometre uns números i aquests números no tenen res a veure amb els que tenim actualment.” Ara el Sipaag està a l’espera de la reforma de la Llei de la funció pública i desconeix si alguna de les seves reivindicacions s’hi plasmarà.